Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 29 de de desembre del 2009 | 14:05
Crònica · Ideologia i pensament polític

La mundialització va néixer el segle XV

Vivim una època en que paraules com "globalització", "món global", "mundialització" i sinònims, s'han convertit en habituals a les converses, tertúlies i articles per descriure una realitat actual, contemporània. Però sota la direcció de Patrick Boucheron, Julien Loiseau, Pierre Monnet i Yann Potin s'ha publicat el llibre Història del món al segle XV' (Fayard), que vol demostrar que la mundialització ja va existir el segle XV.

s una volta al món des de la fi de l'Edat Mitja passant per Constantinoble, Angkor, Florència, la Ciutat Prohibida i tots els oceans del planeta que van veure arribar per primera vegada a les costes americanes els vaixells de portuguesos i espanyols. El segle XV, per aquest llibre, s'inicia cap el 1380 i s'acaba cap el 1520. s el segle dels grans descobriments, que ens van proporcionar el coneixement del món sencer. L'obra està elaborada amb contribucions de una seixantena d'historiadors, la major part francesos.

Quan parlem de mundialització ens referim a la interconnexió de tots els estats i de tots els pobles del món, tant pels problemes globals com el canvi climàtic, les epidèmies, les deslocalitzacions, etc. com pels seus avantatges i beneficis com el progrés generalitzat, les comunicacions, la solidaritat, etc. Ara, els historiadors que han treballat en el llibre ens expliquen que lluny de ser un fet contemporani, aquesta globalització va iniciar-se el segle XV i que la nostra visió actual no té en compte el passat.


De molts móns a un sol món

L'obra s'inicia amb el setge de Constantinoble per part dels turcs otomans, el 1453, que una vegada conquerida li canviaren el nom per Istanbul. En aquella època no hi havia un sol món, hi havia una multitud d'àrees geogràfiques i polítiques que constituïen móns separats uns dels altres, en contacte amb els seus veïns, però sense lligams amb terres més llunyanes. Els comerciants (otomans, europeus, xinesos) recorrien immenses distancies però la població mundial (estimada en 450 milions d'habitants) vivia en territoris més o menys incomunicats. Els imperis xinès, inca, asteca, otomà, es pensen com un món sencer, no com a part de un món més ampli.

A la fi de l'Edat Mitjana aquests móns es descobreixen uns als altres i estableixen relacions, cada vegada més freqüents i estretes. Són els grans descobriments els que canviaran la situació. Cristòfol Colom descobreix Amèrica per l'atzar ja que la seva intenció era arribar a les costes de la Xina (que ell anomena "les Indies"), viatjant cap a l'oest. En arribar el 1492 a les costes cubanes creu haver arribat al Japó. Més tard un altre navegant, Americo Vespucci, anunciarà el descobriment "del que es pot anomenar Nou Món", fent aparèixer un quart continent.

Aquests viatges no sols són obra dels reis Catòlics sinó que estan finançats en gran part per banquers, com la dinastia del Fugger, que operen a tota Europa, deixen diners a l'emperador Carles V per a les seves guerres i inverteixen en viatges de llarg abast. Els Medicis florentins també hi son. Les finances no són encara mundials però ja agafen el camí de la internacionalització. L'or procedent d'Amèrica i el desenvolupament dels intercanvis comercials reforçaran aquesta evolució.


Els xinesos també van explorar els oceans

Els europeus no són els únics a enviar vaixells als oceans. Entre 1405 i 1422 els xinesos envien sis flotes que exploren el sudest asiàtic, la Índia, Sri Lanka, el golf Pèrsic i les costes orientals africanes. La primera d'aquestes expedicions constava de 60 vaixells i uns 28.000 mariners. Però mentre espanyols i portuguesos estableixen colònies i els segons conquereixen Mèxic, els xinesos no es queden en els territoris que descobreixen, es limiten a comerciar. Aquestes expedicions acaben el 1430, quan l'imperi xinès es replega, fins el segle XX.

Els xinesos consideren que els qui marxen de l'imperi per instal·lar-se a l'estranger són traïdors. Aquestes expedicions marines van ser recordades a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics del 2007 a Pequin. En assumir aquesta part de la seva història, la Xina actual demostra el seu actual desig expansionista.


De Gutenberg a Internet

Gutenberg, amb la seva invenció de la impremta (de fet, caràcters mòbils ja eren utilitzats a Corea i a la Xina des del segle XII) dóna pas a una revolució en la circulació de les informacions i del saber com la que avui coneixem amb Internet. L'any 1500 més de 250 ciutats produeixen llibres impresos. Una mostra d'aquesta revolució és la ràpida difusió de les 95 tesis de Martin Luther. Escrites a mà i penjades de la porta de l'església del castell de Wittemberg el 1517, van ser difoses amb més de 300.000 exemplars els tres anys següents.

Finalment, al continent africà en aquella època existien organitzacions polítiques molt sòlides que, a diferència dels imperis inca i asteca del continent americà, no va ser possible conquerir per part dels europeus, deixant el continent al marge fins el domini colonial dels segles XVIII i XIX.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat