La coalició abertzale, segona força política a Euskadi i la primera en nombre de regidors, s'ha pogut presentar a les eleccions perquè així ho va decidir el Tribunal Constitucional. Sense cap mena de dubte, doncs, Bildu és una formació legal i democràtica.
Bilbo ·
Però malgrat aquest aval de la justícia espanyola, la presència dels independentistes a les institucions locals i forals molesta a socialistes i populars, que estan decidits a combatre'ls. Aquests dos partits conviden el PNB a formar un trio contra Bildu per evitar que la coalició governi allí on no disposa de la majoria absoluta. És curiós observar com després de l'èxit de Bildu a les urnes, el PP i el PSE han retirat de la circulació l'argument del "Tot és ETA". Sobre aquest aspecte, el Lehendakari Patxi López, per exemple, es limita a apuntar que Bildu hauria d'exigir la dissolució de l'organització armada. Esgotada la via que vinculava la coalició abertzale amb el terrorisme, populars i socialistes s'han inventat una nova raó per seguir atacant i marginant Bildu: si els independentistes governen la Diputació Foral de Guipúscoa i gestionen els gairebé cent ajuntaments on s'han imposat, la modernització d'Euskadi està en perill perquè s'oposen a projectes estratègics com el Tren d'Alta velocitat.
Ho manté Patxi López i també el seu soci al Palau d'Ajuria Enea, el popular Antonio Basagoiti: "O ens posem d'acord els representants de la immensa majoria dels bascos, PP, PNB i PSE, que representem a més de la meitat de la població, o deixem que una gran majoria de bascos siguin governats per una minoria que ens vol portar a l'Edat de Pedra en el terreny econòmic, al carro de bous pel que fa a les infraestructures i a l'Edat Mitjana en les qüestions polítiques". Davant les reticències del PNB de sumar-se al trio contra Bildu, Patxi López creu que "els abertzales són incapaços de superar les polítiques de fronts identitaris. Una vegada i una altra tornen a fer crides a favor de l'acumulació de forces per imposar els seus plantejaments sectaris". El tàndem López Basagoiti gosa parlar de fronts identitaris, polítiques sectàries i de majories i minories, quan des de fa dos anys mantenen un pacte de ferro espanyolista en el govern basc fruit d'unes eleccions on l'esquerra abertzale no va poder participar en aplicació de la Llei de Partits. L'acord PSE-PP va desbancar d'Ajuria Enea el PNB, guanyador dels comicis autonòmics de 2009 i, ara, López i Basagoiti reclamen a Iñigo Urkullu que, pel bé del país, se sumi al ménage à trois anti-Bildu. La coalició independentista ja avança que aquesta aliança, de consumar-se, serà "surrealista" i "una barbaritat".
A Madrid el president espanyol reflexiona sobre els excel·lents resultats de Bildu a les urnes i assegura que "no hauria de ser un factor que ens fes anar cap enrere pel que fa a la fermesa de la democràcia i a la feblesa d'ETA. Hem d'esperar per avaluar si és un factor que ens fa avançar cap el final d'ETA". Si, segons Zapatero, Bildu no suposa un retrocés en el camí de la pau, per què el seu govern i el seu partit s'han pres tantes molèsties en barrar-li el pas a les urnes?
