El ritme de les negociacions que està duent a terme la secretaria tècnica del Barça sobre Cesc i sobre Alexis, fa pensar en la lentitud i dificultats del procés. Hi ha però, diferències importants en tots dos casos.
El 'cas Cesc', per exemple. El temps no bufa precisament a favor d'Andoni Zubizarreta. Cert és que l'Arsenal és qui comença abans la pretemporada i, de fet, ja l'ha iniciat sense el migcampista d'Arenys. Però la sensació de proximitat, d'immediatesa, de senzillesa que acompanya les negociacions pel quatre 'gunner', topa cada estiu, irremediablement, amb la mateixa pedra: Arsène Wenger. I la falta de concreció genera ansietat al jugador, a l'afició i a l'entorn. Res positiu, en qualsevol cas.
Les similituds entre els casos de Cesc i Alexis són ben poques, però n'hi ha algunes prou rellevants. Bàsicament, es resumiexen en el desig de tots dos jugadors de vestir, únicament i exclusiva, la samarreta del Barça l'any vinent.
Tanmateix, i esmentat aquest punt de partida, l'Arsenal, com a club gran d'Europa, gaudeix d'una posició de força que no té l'Udinese. El clan Pozzo, propietari dels somnis futbolístics d'Udine, sap perfectament que Alexis és un jugador que no podran retenir. Està per sobre del seu nivell i, a més, no poden comptar amb la vessant emocional.
El negoci ja era aquest. Comprar-lo un dia, per vendre'l més car el següent. I mentre 'la família' fa mans i mànigues per apujar el preu, el Barça juga amb temps, madura la situació i sap controlar el ritme de la negociació. El temps, a diferència del 'cas Cesc', juga a favor. Sense pressa però sense pausa.
