Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 14 de de juny del 2011 | 15:38
Crònica · Esport i Ciutadania

Cesc o no Cesc

El Barça està decidit a portar Cesc Fàbregas a Barcelona. Una decisió esportivament encertada però de conseqüències imprevisibles.

Sobre el camp, i també dins del vestidor, el que necessita Guardiola és Cesc Fàbregas. Per dues raons: la primera, perquè després de tres anys d'èxit, el grup precisa d'un jugador amb una gran ambició per guanyar. I, sobretot, triomfar amb el Barça. Alexis Sánchez o Giuseppe Rossi tenen tanta fam de victòria com Cesc. Però el fet diferencial és que el migcampista d'Arenys vol guanyar amb el Barça. Portant-ho a un extrem, es podria dir que el xilè de l'Udinese o el davanter del Vilarreal volen guanyar la Champions. Cesc la vol guanyar aquí. I això és d'un valor incalculable.

Però hi ha una segona raó. Argument de pissarra, si es vol dir així. El motor del Barça actual, ho sap tothom, és la societat que formen Messi, Xavi, Iniesta. Ells canalitzen el joc, generen superioritats, li donen ritme quan cal i afluixen quan convé. Els seus peus definiexen el resultat del partit. Però no hi ha alternativa. O ells o res. I l'únic jugador capaç de suplir o variar el discurs del joc culer és Fàbregas. Perquè el coneix, perquè l'ha mamat i perquè ell també parla un codi que molts pocs saben interpretar. Esportivament doncs, no hi ha dubte de la idoneitat de fitxar en Cesc. Però el seu fitxatge té altres punts de vista que sobrepassen la parcel·la esportiva i que cal tenir molt presents.

D'entrada, incorporar Cesc suposa enviar un missatge. Un missatge molt clar i contundent en direcció a la Masia: "No marxeu. Però tranquils, que si ho feu i sou bons, ja us fitxarem". Cesc Fàbregas va decidir deixar un dia el Barça per triomfar a l'Arsenal. Va preferir jugar a Highbury que fer-ho al Camp Nou. Fos perquè creia que aquí no hi tenia lloc, fos perquè creia que el Barça no el va saber valorar, o fos perquè es va enlluernar amb Arsène Wenger, el cert és que Cesc Fàbregas va triar el seu camí. Camí que ara vol refer i que algun sector del Camp Nou no li perdona.

Aquesta situació és especialment complexa en un moment com l'actual. Quan el Barça més llueix al món amb futbolistes de la casa, quan els nanos del planter més somien amb arribar al primer equip, ara resulta que el futur d'aquest passa per un jugador que va preferir marxar. La contundència d'aquest missatge és de conseqüències incalculables. Factors com el preu de l'operació o la possible inclusió de Thiago en el traspàs resultaran claus per comprendre l'abast del missatge.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat