El derbi més igualat dels últims anys ha acabat suposant la victòria més abultada del Barça en territori perico. Pep Guardiola acostuma a dir de Leo Messi, que se li han acabat els adjectius. El cert és que no
només s'acaben per a l'argentí, sino per a l'equip en general. L'exhibició de dissabte a Cornellà, davant l'Espanyol més intens que la curta memòria del futbol recorda, és molt més que derrotar el rival de la ciutat. s una demostració de solvència, un cop de puny vital sobre la lliga. I és un avís: el Barça està preparat i centrat per guanyar-ho tot.
L'ambient a Cornellà era més que hostil. Escalfat convenientment durant la prèvia i amb un Espanyol crescut per la bona classificació al campionat, el duel es presentava com la verdadera prova de foc per al Barça. Així ho va admetre Guardiola. I així van afrontar els jugadors blaugranes el partit: com una final i una reivindicació. Per ells era un repte, i davant els grans desafiaments aquest equip no falla.
Es pot dir que el triomf del Barça ha servit per situar les coses a lloc. Per posar cada equip al graó que li correspon. I fa tota la impressió que aquesta era la mentalitat dels jugadors culers. Però no només això. També fa la sensació que els Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Busquets, Iniesta, Messi i companyia sentien, a peu de camp, el mateix que milers de culers a les llars, bars o penyes: Per què deixar-ho en tres o quatre gols, quan s'en poden fer cinc. s una de les conseqüències de tenir un gran gruix de plantilla format a la Masia.
Per si en quedava algun dubte, ara ja ho sabem. Aquest equip viu dels reptes, necessita desafiaments per seguir creixent i superar el Drem Team, la seva referència i inspiració. A l'horitzó, una parada. Londres, Wembley. L'estadi que va revifar la història del Barça com a club i de Catalunya com a país. El camp que va veure néixer el Dream Team culer. Quin millor repte que aquest? Camí de Wembley, passant per Cornellà.