Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 9 de de juny del 2009 | 13:15
Crònica · Economia

L'hora de lluitar, també, contra el dèficit fiscal europeu

Els eurodiputats catalans Oriol Junqueras i Ramon Tremosa, i Raül Romeva, aquest últim amb un currículum al Parlament europeu que el situa en el setè lloc del rànquing dels eurodiputats que més treballen, tenen un repte conjunt important en el terreny econòmic.


Hauran de bregar a la capital d'Europa perquè Catalunya no segueixi essent l'aneguet lleig de l'Estat espanyol pel que fa a les ajudes comunitàries. Entre el 1986 i el 2006, l'Estat va rebre 100.000 milions de Brussel·les, procedents dels fons estructurals, dels fons de cohesió i del fons social europeu. I d'aquest paquet, Catalunya només n'ha rebut el 8%. El País Valencià ha estat beneficiari del mateix percentatge que el Principat, tot i que la seva població és força menor, i a les Illes tot just hi ha arribat un 0,8% del pressupost comunitari destinat a l'Estat. Val a dir que els eurodiputats catalans no ho tindran fàcil, el 2013 s'acaben les ajudes estructurals.

Però ha estat per voluntat de Brussel·les, que Catalunya ha rebut només les engrunes de les ajudes europees per a infraestructures i projectes mediambientals i socials? Evidentment, no. Les subvencions a projectes es decideixen a les institucions europees passen per l'única representació de Catalunya a Europa, l'Estat espanyol. I si l'Estat no considera prioritari X projecte i no el defensa, no hi ha res a fer. s el cas, per exemple, de l'Eix Mediterrani. L'Estat va tenir l'oportunitat de defensar la seva inclusió en el llistat de trenta projectes prioritaris de transport de la UE, i no ho va fer. Una altra part de les ajudes s'acaba gestionant des de Madrid. I aquí no calen més comentaris.

Madrid gestiona part dels diners d'Europa i també els que recapta de les comunitats autònomes. Per tant, el marge de maniobra és escàs. D'aquí les grans xifres de l'espoli espanyol, que a Catalunya voregen el 9%, al País Valencià el 8% i a les Illes el 13%. Només queda una opció, la pressió política. Però de nou l'aritmètica del Congrés i els lligams de vint-i-cinc diputats del PSC amb el PSOE poden ser un gran obstacle si no primen els interessos de Catalunya en la recta final -o això diu Zapatero- de les negociacions pel nou finançament autonòmic. El 15 de juliol sabrem si el president espanyol se'n torna a fotre dels catalans, si el PSC planta cara i si la resta de formacions polítiques catalanes estan a l'altura de les circumstàncies.

Des de Brussel·les, Junqueras, Tremosa i Romeva, i si ho volen Maria Badia i Raimon Obiols, poden treballar perquè a Europa hi hagi més sensibilitat amb les nacions sense estat, en el cas que ens ocupa des de l'àmbit econòmic, i que Brussel·les tingui en compte que els Països Catalans ja són víctimes d'un dèficit fiscal. Colpejats dues vegades per la butxaca ja és excessiu.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat