Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 26 de d'octubre del 2009 | 14:29
Crònica · Cultura

L'ombra de Mussolini a Catalunya

Finalment el govern ha presentat l'avantprojecte de llei del cinema de Catalunya. s una llei llargament esperada i que ha despertat molta expectació. L'objectiu d'aquesta llei és "l'establiment del marc normatiu pel que s'han de regir les indústries cinematogràfiques, la producció, la distribució, la comercialització i l'exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, així com aquells aspectes relacionats amb el foment de la cinematografia i la preservació i difusió del patrimoni cinematogràfic".

Aquest llei és un objectiu absolutament necessari. El que per un país amb una llengua i una cultura en una situació comparable a la nostra seria un objectiu normal, a casa nostra és ambiciós. Potser ha arribat l'hora de ser europeus en aquest àmbit cultural de gran importància i impacte social. La regulació dels poders públics sobre les dinàmiques del sector cinematogràfic és una pràctica estesa a tota Europa, i òbviament també inclou la regulació dels usos lingüístics de les pel·lícules que s'exhibeixen a les sales de cinema. De fet en els països plurilingües europeus amb llengües comparables al català els espectadors tenen garantida l'oferta cinematogràfica en aquestes llengües.

Per entendre la dramàtica situació del cinema en català, abans que res cal que ens remuntem al context històric del Franquisme. Des dels inicis de la dictadura es van aplicar una sèrie de mesures repressores, els efectes de les quals encara perduren avui dia. Es tracta, per exemple, de lleis franquistes com la del cinema de l'any 1941 que, basada en una llei creada per Mussolini (!!!), va establir l'obligació per a totes les pel·lícules estrangeres de ser exhibides a tot l'estat únicament en versió doblada espanyola. Els 40 anys de repressió sistemàtica del català al cinema, doncs, han tingut unes conseqüències molt profundes quant a hàbits culturals i dinàmiques de la indústria que encara es mantenen avui dia.

Per altra banda, el suport de l'Estat espanyol en el restabliment de l'ús del català en el cinema ha mantingut la situació de fons, com en tants d'altres àmbits relatius al reconeixement i oficialitat de la nostra llengua i cultura. El període de debat de la llei que ara s'iniciarà al Parlament de Catalunya serà d'una gran importància. No es poden acceptar renuncies i rebaixes que tanquin un altre cop en fals la garantia drets dels espectadors catalans i que perpetuïn una situació que, inspirada en Mussolini i executada per Franco, és, desgraciadament, única a Europa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat