Hi ha un proverbi persa que diu així: "La paciència és un arbre d'arrels amargues, però de fruits molt dolços". Aquesta reflexió pot aplicar-se a moltes situacions que es donen al món de la cultura. El darrer cas seria el pla d'equipaments culturals de Catalunya (el Peccat). Recordem que aquest pla, conjuntament amb el món local, vol dissenyar
una xarxa bàsica d'equipaments culturals pel país, municipi a municipi. Aquest és un plantejament força innovador, que parteix d'una visió i d'una concepció nacional, global.
Però l'ambició del pla (que tindrà una temporalitat de 10 anys) i les limitacions de l'actual moment han endarrerit la seva aprovació, que ara se situa per a principis de l'any vinent. Com és de suposar, un pla d'aquestes característiques, per ser realment alguna cosa més que una carta als reis o una declaració de bones intencions, necessita d'una dotació pressupostària important.
Aquest detall pel Peccat se situa en 1200 milions d'euros, que per a les nostres magres finances públiques pot esdevenir tot un repte. Si volem que la nostra societat sigui culta, crítica i inconformista davant plantejaments intel·lectuals amnèsics i anestèsics força corrents a casa nostra, cal que construïm una xarxa de centres culturals arreu del país que estimuli el debat i la reflexió. Aquesta xarxa per si sola no aconseguirà res, no serà suficient, però si necessària per poder bastir unes estructures culturals que poden vertebrar una societat conscient i formada, d'una manera com poques polítiques socials (per utilitzar un terme de moda) poden aconseguir.
En aquest sentit, durant l'acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona de la setmana passada va ser inevitable no fer cap referència a tot l'escàndol de corrupció causat per Fèlix Millet al Palau de la Música. El que va ser interessant, però, fou que no es confongués un cas desgraciat i concret amb el patriotisme de molta gent que, de manera tenaç, implicada i desinteressada, vertebren un teixit cultural de base que fa possible fer realitats com ara els Prudenci Bertrana de Girona.
Són els fruits dolços que després de molts anys de feina soterrada i constant podem recollir, i que esperem que, amb l'aprovació el Peccat, podrem fer amb més energia i capacitat. El país ho necessita més que mai.
