Aquesta setmana el Departament de Cultura i Mijtans de Comunicació ha presentat públicament les bases de la llei del cinema de Catalunya. s una proposta intel·ligent, coherent i d'entrada amb un bon plantejament: potenciació de les pel·lícules en versió original subtitulades al 50% en català i en castellà, doblatge de pel·lícules al 50% en català i en castellà de les còpies distribuïdes i, en darrer terme, contribuir al desenvolupament d'una cinematografia nacional "reflex de la lliure creativitat dels seus protagonistes, així com dels valors i la cultura del territori que l'acull". Tots tres objectius són tan importants com ambiciosos. No cal dir que com cada cop es fa un plantejament que ha de suposar un avenç per la presència de la nostra llengua, es conjuren les habituals i previsibles reaccions reaccionàries i cíniques.
Cal que siguem conscients que es tracta d'un debat que ara acaba de començar, i que serà una batalla llarga i dura. s important recordar el que ja va passar quan el conseller Pujals va provar de reglamentar per llei la presència del català en el cinema. Ens ha de servir d'exemple per no repetir errors i no deixar-se impressionar per les pressions i demagògies que tindran lloc els propers mesos. Aquesta setmana ja n'hem tingut un primer tast. D'entrada, un argument de manual que s'ha utilitzat aquests dies ha estat l'apel·lació al mercat i a la no intervenció en aquest. s un argument que cau pel seu propi pes per molts motius, però sobretot dos: l'actual crisi econòmica mundial ha situat en l'agenda política mundial la necessitat de regular i controlar "el mercat" (sobretot el sector financer, que per altra banda a hores d'ara ja té una forta intervenció pública). En segon lloc és un argument cínic. Com es pot apel·lar a la llibertat del mercat en el cas del cinema a Catalunya, i en general de qualsevol intent de legislar a favor de la llengua catalana, i no recordar que hi ha més de 150 lleis espanyoles que regulen i garanteixen la presència de la llengua castellana en infinitat d'àmbits i sectors? A les corts espanyoles es parla de ser simpàtics i seduir cada cop que es regula en favor de la llengua castellana?
Si es vol parlar del "mercat" primer s'ha de dir que percentualment el mercat cinematogràfic català és dels més importants d'Europa (freqüència d'assistència al cinema per habitant i any) i que la rendibilitat de les sessions de cinema en català és la mateixa que en altres idiomes. s per això que cal que tothom tingui clar que l'actual situació de discriminació de la llengua catalana en l'àmbit del cinema no té res a veure amb criteris econòmics, empresarials i de responsabilitat davant els espectadors. El debat que ara s'inicia ha de posar fi a aquesta situació injustificable: Per fer-ho caldrà fermesa i una gran dosi d'intel·ligència.
