Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 12 de de desembre del 2013 | 18:26
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació

La paradoxa Antich i els Godó

Finalment, Josep Antich deixa la canongia transvestida de la direcció de La Vanguardia. Antich ha estat un supervivent: ha volgut ser amic --o ho ha fet veure-- de Jordi Pujol, essent Antich un lacai de Lluís Prenafeta, després ha volgut ser-ho de Felipe González, de José María Aznar, de Pasqual Maragall, de José Montilla i, per què no, també amic de José Luís Rodríguez  Zapatero. Sempre amb el poder.

Així ho venia Antich als treballadors i periodistes de La Vanguardia i també al seu editor, el conde de Godó. 

En els últims anys, tot i que Antich no s'entenia amb Artur Mas, el primer va veure en Quico Homs la manera de rebre subvencions milionàries que el van reforçar davant dels Godó. Però CiU, i més en concret el Departament de la Presidència, va demanar-li a canvi de les subvencions a Antich un gir catalanista a les pàgines de La Vanguardia, un gir que es va consolidar amb l'edició en llengua catalana, a cost zero (pagada per la Generalitat) del rotatiu, i també amb la potenciació d'una línia editorial i redaccional favorable a CiU.

Tot semblava anar sobre rodes i els Godó tremolaven pel gir sobiranista: ells, tan i tan monàrquics... però tot rutllava. Els calers arrivaben en plena crisi. Ara: la bona direcció es va tòrcer quan Artur Mas decideix avançar les eleccions i perd, com a conseqüència, 12 diputats. Aquella mateixa nit, José Antich es vantava a la redacció de La Vanguardia del fracàs del nacionalisme i del fracàs d'Artur Mas: havia durat poc l'aventura sobiranista de La Vanguardia.
Per paradoxal que pugui semblar, Antich ha estat liquidat per nacionalista..."
Després vingueren les entrevistes del conde Godó amb alts dirigents de l'Estat que estaven dolguts amb el gir catalanista del grup de comunicació que presidia. En aquell moment, el cap de Josep Antich estava sentenciat. I encara que pugui semblar una paradoxa, Antich cau en desgràcia en quell moment per molts dels afers que acumulava, per cadàvers professionals i polítics deixats al camí però, fonamentalment, per haver portat La Vanguardia a una línia massa catalanista. Això no li ho han perdonat: per paradoxal que pugui semblar, Antich ha estat liquidat per nacionalista... 

Amb tot, Antich se li donarà, evindentment, una canongia ben pagada perquè en aquests anys ha acumulat molts i molts secrets d'emrpesa i el conde de Godó no voldria, de cap de les maneres, que Antich se'n vagi de la llengua... Els Godó, doncs, han optat per un canvi posant-hi al front de La Vanguardia un periodista, esccriptor i sobretot un public relations amable, afable i cordial, estimat per la casa reial espanyola i el cap de l'Estat, del qual va fer-ne durant anys el seguiment periodístic. 

Josep Antich, doncs, passa a la jubilació daurada professional --com sempre fa La Vanguardia amb els seus prohoms. En una situació difícil com l'actual, el conde Godó hi posa el seu home de màxima confiança, Màrius Carol, a dirigir el rotatiu. Carol junt amb Josep Caminal i Javier Godó formaran el trio tot poderós del Grup Godó.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat