Els treballadors de TVC han demanat la dimissió d'Eugeni Sallent i Brauli Duart aquesta setmana pel tancament de corresponsalies històriques a la casa, el que consideren una "brutalitat laboral" i un "atac frontal als principis" de la CCMA.
M. Folch ·
L'excercici d'un periodisme real, arrelat al territori, efectiu, lliure i responsable a Televisió de Catalunya (TVC) passa per les seves hores més baixes. El camí cap al dret a decidir de la dreta catalana que amb tanta celeritat s'ha transformat a la independència està deixant oblidat als seus vorals allò que no li pot mancar: unes vertaderes estructures d'estat ─ara tan de moda─ fermes, fortes, ben greixades i efectives.
Aquesta setmana la 'Corpo' ha anunciat que TV3 abandona les corresponsalies de Perpinyà, els Pirineus, l'Ebre i el Pallars. Això implica que la cadena no renovarà els contractes amb les productores que prestaven els seus serveis a TVC per tal que els espectadors de la televisió pública puguin rebre informacions d'aquests territoris.
Si la televisió catalana ja estava prou malmesa ─amb unes retallades que han passat factura a la qualitat del Canal 33 i al número de canals de què disposava la televisió pública─ aquesta decisió ha sentenciat els informatius de TV3 a oferir una cobertura territorial desequilibrada, a tractar els ciutadans de manera diferent segons la seva posició al mapa, a potenciar el centralisme (sí, a Catalunya també existeix) a les zones de més cobertura com és l'àrea metropolitana i a donar volada, finalment, a les empreses de comunicació privades (com s'ha fet des de l'arribada de Mas al Govern).
Canviem a un model nou però pastat a allò que ja passa malauradament a la resta dels Països Catalans, com és IB3 i Canal 9?"
La supressió de les corresponsalies ja ha provocat les primeres reaccions: la xarxa ha fet sentir de manera especial la marxa d'alguns dels periodistes de més recorregut dels informatius de TV3, com és Pere Codonyan (#PereCodonyan), i els mateixos treballadors de l'ens s'han manifestat en massa davant de la direcció d'informatius de TV3, a les instal·lacions de Sant Joan Despí.
En un context comunicatiu especialment debilitat per la crisi econòmica, que ha devastat sense exagerar els mitjans de comunicació del país, totes les accions que caminen en el sentit d'afeblir Televisió de Catalunya són una mala notícia. L'espai comunicatiu català ─amb especial accent als mitjans audiovisuals─ és encara a dia d'avui dominat per grans grups de comunicació en llengua castellana i enfocats permanentment des de l'òptica llunyana, tot i que omnipresent, de l'estat espanyol. TV3 ha estat i encara és un oasi enmig de la totipotència de Tele5 ─que la segueix en audiències─, TVE, Antena3, Cuatro, La Sexta, etc.
Els grans perills: canviar el model de televisió pública catalana pot suposar una vertadera sentència de mort. Volem una televisió forta, present arreu, independent i que expliqui la realitat catalana des del propi territori? O per contra canviem a un model nou però pastat a allò que ja passa malauradament a la resta dels Països Catalans, com és IB3 i Canal 9? Com pretenem explicar la transició nacional sense estructures d'estat? No es pot arribar a la consecució de l'Estat propi si deixem que la construcció d'aquest ens l'expliquin des de fora.
