En el Grup Godó hi ha un profund malestar entre la majoria de professionals, que voldrien fer un diari català i democràtic, que donés la veu a totes les opcions crítiques amb el Procés que viu Catalunya, però que fos imparcial davant la majoria social que vol un canvi profund en les relacions de Catalunya amb Espanya.
Dia rere dia es veu més clar el divorci entre la majoria dels professionals del Grup i la cort de l'actual director i del comte de Godó, que volen satisfer les aspiracions i l'estratègia de l'Íbex-35, del PP i dels poders fàctics que els donen suport.
Hi ha també perplexitat entre aquests professionals, doncs han vist com en els últims anys, des d'un Govern de la Generalitat que teòricament donava suport al Procés, se seguia alimentant els sectors més dependents de l'Estat i la seva estratègia. De cap manera s'intentava frenar l'ofensiva unionista que es portava a terme des de l'interior dels mitjans de comunicació del Grup -potser amb una certa excepció de RAC1, que també-.
Aquest dies, l'aticle de Gregorio Morán "Neofeixisme lingüístic" i diversos articles de José Antonio Zarzalejos, han fet vessar la paciència dels professionals del Grup, que han fet arribar al director de La Vanguardia i a altres alts executius del Grup que la situació té un límit.
Des de Tribuna.cat diverses vegades hem informat de l'actitud de La Vanguardia vers el Procés i la deriva unionista que dia a dia es va consolidant en el diari, tot i el nucli de col·laboradors que defensen el Procés, però que ja només són l'excusa de pluralitat que el diari necessita per no convertir-se en una "Razón" a Catalunya.
Aquesta situació al Grup Godó ve acompanyada per la deriva que s'està produint al Grupo Z, que utilitza el seu setmanari Tiempo com a ariet de les clavegueres de l'Estat contra el Procés, o el mateix diari El Periódico, que tot i els excel·lents professionals que componen la seva redacció i part de la direcció, aigualeix continguts o participa en la deriva unionista.
Els canvis produïts al Departament de Presidència de la Generalitat en relació als mitjans de comunicació, que són molt positius pel que fa a la tria de les persones a les qui s'ha encarregat aquesta tasca, hauran d'afrontar no sols anys de desídia i poca professionalitat dels seus antecessors, sinó una ofensiva dels poderosos i les clavegueres de l'Estat per controlar els mitjans de comunicació catalans i així frenar el sobiranisme.
