Aquests personatge, ben untats i protegits pels aparells de l'Estat, les clavegueres, el PP i els entorns de Ciutadans, ens apareixen a les diferents cadenes de les nostres televisions per imposició d'una suposada pluralitat que, evidentment, no existeix a les televisions espanyoles.

En les successives etapes de l'ofensiva unionista hi ha hagut diversos personatges que han destacat, i alguns d'ells ja han estat premiats amb diferents càrrecs o responsabilitats de l'Estat. Però si hi ha algú amb continuïtat i que ha esdevingut el mascaró de proa d'aquests telepredicadors, aquest és Juan López Alegre, un personatge gris però amb capacitat de donar dures respostes al sobiranisme, sorprenent-se sempre de que els seus arguments no siguin acceptats o considerats demagògics.

El problema no és, però, de Juan López Alegre, que fa la seva feina per la que de ben segur serà premiat -l'Estat sempre és agraït amb els seus servidors- sinó el papanatisme i l'acomplexament d'alguns responsables dels mitjans de comunicació catalans, que cedeixen a les pressions del PP i Ciutadans, acceptant personatges d'aquest tipus, preparats i entrenats per desestabilitzar.