Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 21 de de desembre del 2007 | 18:45
Crònica · Contrastant

La manifestació de l'1-D a la premsa

En aquest article volem analitzar el tractament informatiu que va fer la premsa catalana (Avui, El Periódico de Catalunya, El Punt i La Vanguardia) i dos diaris espanyols (El País i El Mundo) pel que fa a la dada de participació de la manifestació de l'1 de desembre de 2007 a Barcelona.

 

1. El Punt El Punt va obrir la portada amb un titular de grans dimensions que tenia com a titular principal "Catalunya diu prou". Evidentment, es tracta d'una metonímia: els manifestants (la part) són interpretats com a tots els ciutadans de Catalunya (el tot). O, potser més fàcil, d'una hipèrbole: una exageració de la realitat. Com a segon titular El Punt fa servir el següent: "Centenars de milers de manifestacions exigeixen el dret a decidir". Com es pot veure, el diari no quantifica el nombre de centenars. No sabem el nombre de centenars. El nombre apareix en un dels subtítols: "700.000 persones, 200 entitats i 30 partits reclamen la gestió de les infraestructures, les balances i la sobirania fiscals". Per tant, El Punt assumeix una xifra, 700.000 manifestants, que és la xifra que va donar l'organització. Creiem que no cal insistir en el fet que la xifra dels organitzadors no té cap valor perquè, d'una manera sistemàtica, menteixen.

Pel que fa a la notícia, El Punt titula "Una marea ciutadana avala el dret de decidir com a clam del futur del país" amb un subtítol prou eloqüent ("700.000 persones, més de 200 entitats i 30 partits diuen prou al maltractament del país"). Així doncs, es va manifestar una marea perquè hi va haver 700.000 persones.

A l'entradeta, El Punt afirma que:

Entre 200.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- i 700.000 -segons la plataforma pel Dret de Decidir- van avalar ahir en una manifestació a Barcelona el dret a decidir com la clau del futur de Catalunya, en una concentració provocada pel desgavell de les infraestructuras, que ha acabat fent emergir de nou una marea sobiranista [...].

Aquesta entradeta és molt important perquè contradiu la línia editorial del diari. Ara no són 700.000 les persones que es van manifestar. Queda clar que ara hi ha una forquilla que se situa en un mínim de 200.000 manifestants (segons la xifra de la Guàrdia Urbana) i 700.000 (segons la xifra dels organitzadors). De fet, contradiu el subtítol de la portada i el subtítol de la notícia.

Quant a l'editorial, El Punt la comença de la manera següent:

La manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir va reunir ahir als carrers de Barcelona centenars de milers de catalans i catalanes. Al marge del ball de xifres, ningú no pot negar que va ser un èxit rotund, una de les grans manifestacions que passaran a la història d'aquest país. Una marea ciutadana va donar una lliçó d'esperit democràtic.

El primer que s'ha de remarcar és el fet que El Punt no quantifica el nombre de manifestants atès que es limita a parlar de "centenars de milers" de persones sense assenyalar-ne el nombre.

També és significatiu assenyalar que segons El Punt hi ha una guerra de xifres perquè l'editorial fa referència a un ball de xifres ("Al marge del ball de xifres"). Cal dir, però, que El Punt no el recull de manera destacada. I, de fet, el diari hi participa atès que assumeix una xifra determinada: 700.000 manifestants.

Per acabar, El Punt valora molt positivament la manifestació de l'1-D: "èxit rotund", "una de les grans manifestacions que passaran a la història d'aquest país" i "una marea ciutadana". Les tres afirmacions tenen un punt en comú: es basen en el nombre de manifestants i no pas un nombre qualsevol, sinó un nombre significatiu. En tot cas, superior als 200.000 manifestants de la Guàrdia Urbana. De fet, El Punt fa seva la xifra dels organitzadors, 700.000.

2. El Mundo

EM titula en portada "Una gran multitud de catalanes exigen el derecho a decidir... sobre las infraestructuras". Deixant de banda la ironia, EM parla de "gran multitud". Per tant, la manifestació fou un èxit segons el diari espanyol. Aquesta idea surt en el text:

Si la manifestación de ayer en Barcelona podía considerarse un termómetro para medir el grado de cabreo -la expresión ha hecho fortuna- de los catalanes con el Gobierno y, en particular con la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, ahora José Luis Rodríguez Zapatero debe de estar bastante preocupado. Porque la manifestación fue un éxito.

EM aprofita la manifestació, de la qual diu que fou "un éxito", per criticar el president del govern espanyol i la ministra de Fomento.

El titular de la notícia és el mateix que el titular de portada ("Una gran multitud de catalanes exigen el "derecho a decidir...sobre infraestructuras"). Passa el mateix amb el lead, que coincideix amb el text de portada ("Si la manifestación de ayer en Barcelona podía considerarse un termómetro para medir el grado de cabreo -la expresión ha hecho fortuna- de los catalanes con el Gobierno y, en particular, con la ministra de Fomento, Magdalena Alvarez, ahora José Luis Rodríguez Zapatero debe de estar bastante preocupado. Porque la marcha fue un éxito.").

A continuació EM no quantifica el nombre de manifestants sinó que es limita a utilitzar un sintagma nominal on no s'indica el nombre de "cientos de miles de personas":

Cientos de miles de personas gritaron en las principales calles de la ciudad en favor de la independencia de Cataluña, el «derecho a decidir sobre las infraestructuras» y la publicación de las balanzas fiscales.

Més endavant, EM fa referència a xifres:

La Guardia Urbana cifró en 200.000 el número de asistentes, mientras que los organizadores hablaron de 700.000.

EM es limita a reproduir les xifres oficials. Cal dir, però, que abans parlava de "cientos de miles", raó per la qual cal pensar que aquest diari dóna com a bona una xifra superior a la de 200.000 perquè, en aquest cas, hauria pogut escriure "doscientas mil personas". A més a més, cal recordar que la manifestació és qualifica com un èxit. Això implica que, segons EM, hi van assistir moltes persones. En tot cas, més de dues-centes mil.

EM fa referència a l'espai ocupat en un determinat moment:

La [capçalera] oficial, integrada principalmente por escritores, periodistas y personalidades de la cultura más nacionalista -también estaba Joan Laporta, presidente del Barça-, había llegado a la estación de Francia, el punto de destino, cuando la cola de la manifestación ni siquiera había salido de la plaza de Cataluña.

La dada és interessant, però per ella mateixa no és definitiva ni indicativa de res. Evidentment, saber els límits de la manifestació és important, sens dubte. Però no n'hi ha prou. Cal saber l'àrea realment ocupada i la densitat dels diversos trams.

EM també proporciona una altra dada que pot ser interessant però que per ella mateixa tampoc no és definitiva:

Los organizadores tuvieron que leer hasta cinco veces el manifiesto que habían preparado para que todos los asistentes a la marcha pudieran oírlo.

El fet que els organitzadors llegeixin un determinat nombre de vegades un manifest no implica necessàriament que l'espai s'hagi omplert totes les vegades igual ni que la densitat sigui la mateixa. Fins i tot, els organitzadors poden optar per la tàctica de llegir diverses vegades el manifest de la convocatòria per crear la impressió que hi ha anat molta més gent de la que realment hi ha assistit. En aquest sentit, l'associació entre nombre de lectures d'un manifest i nombre de gent és automàtica: com més vegades es llegeix el manifest, més gent hi ha hagut.

En una crònica que acompanya la notícia sobre la manifestació, i titulada "Personalidades políticas y del mundo de la cultura desfilan junto a cientos de miles de ciudadanos", EM escriu el següent:

La ciudad se tiñó ayer de protesta en una cálida jornada otoñal declinada por el verbo decidir. El centro histórico de Barcelona vivió un inacabable desfile que culminó en la vieja estación de Francia con la repetida lectura de un manifiesto por parejas. Mònica Sabata, por la plataforma convocante, se mostraba más que satisfecha al término de la manifestación: un mínimo de 700.000 personas, afirmó. En el otro lado de la balanza, las estimaciones policiales rebajaron la cifra a 200.000. En cualquier caso, un espectáculo que se puede comparar sin desventaja a los grandes acontecimientos cívico-políticos de los últimos 30 años.

A partir del text es poden extreure les conclusions següents:

La manifestació fou un èxit: "un inacabable desfile", "la repetida lectura de un manifiesto". EM ofereix les dues xifres oficials sense assumir-ne cap. La manifestació és comparable a d'altres manifestacions històriques. De  manera implícita, EM assumeix que hi ha més gent que la que diu la Guàrdia Urbana en dir que es tracta d'una manifestació històrica. El mateix dia 2 de desembre EM dedica un apartat d'Impresiones a la manifestació titulat "El independentismo capitaliza la ambigüedad" on afirma que:

La manifestación que reunió ayer en Barcelona a una gran multitud de personas -200.000 según la guardia urbana, 700.000 según los organizadores- fue una perfecta metáfora de la esquizofrenia que caracteriza la vida política catalana.

EM torna a dir que "una gran multitud" va assistir a la manifestació. Una altra vegada cal creure que EM admet implícitament que el nombre de manifestants fou superior a la que va calcular la Guàrdia Urbana. De fet, tenint en compte les xifres ofertes per la Guàrdia Urbana, 200.000 manifestants no és de les més elevades que ha ofert en els darrers trenta anys, com hem vist que afirma a la notícia.

Cal tenir en compte que el fet que EM consideri que la manifestació sigui una de les més importants de les celebrades en els darrers trenta anys no és innocu. Aquesta valoració permet que EM critiqui Rodríguez Zapatero i Magdalena Álvarez. Així doncs, el nombre de manifestants és un element clau en la valoració política d'una manifestació. Així com dir que fou una manifestació en la qual l'independentisme va tenir una presència aclaparadora.

El 3 de desembre EM torna a dedicar un espai editorial a la secció d'Opinión a la manifestació en un text titulat "El día después de la gran manifestación":

El 1 de diciembre, el día en que finalmente se restablecían los servicios de Cercanías en Barcelona, el mismo que movilizó a cientos de miles personas en demanda del traspaso de la gestión de infraestructuras [...].

Aquesta citació permet reafirmar el que hem dit anteriorment: EM parla de "cientos de miles de personas". La citació és força clara: dóna a entendre que hi ha més de dos-cents mil manifestants perquè, en cas contrari, el diari espanyol hauria escrit "doscientas mil personas".

3. La Vanguardia

LV dedica el 2 de desembre dos subtítols a la manifestació del dia anterior: "Cientos de miles de catalanes reivindican el derecho a decidir a raíz del caos ferroviario" i "Es la mayor movilización en Barcelona tras las protestas por la guerra de Iraq". El contingut dels subtítols són clars: es tracta d'una manifestació amb un gran nombre de gent, que LV no precisa ("cientos de miles").

La notícia recull la idea expressada a la portada. El títular de la notícia també és eloqüent: "Una multitud por la dignidad". LV parla clarament de "multitud". Un dels destacats va en aquesta línia, i encara l'augmenta, en assenyalar que es tracta de la manifestació que ha reunit més gent dels darrers anys: "La marcha fue la más multitudinaria desde la convocatoria contra la guerra de Iraq".

A la notícia LV esmenta les dues xifres oficials, però no n'accepta cap sinó que opta implícitament per una xifra intermèdia que no quantifica. Així, parla de "varios cientos de miles", que, òbviament, són més de dos:

El apaño para reanudar el servicio de cercanías precisamente ayer después de 42 días de parón ferroviario no fue suficiente para evitar que varios cientos de miles de personas -700.000 según la organización, 200.000 según el cálculo de las fuerzas de seguridad- se echaran a la calle [...].

Més endavant, LV continua remarcant la importància de la manifestació pel que fa al nombre d'assistents:

Llenar de gente la plaza Catalunya y la Via Laietana hasta el colapso en estos momentos malos para la lírica [...] fue la prueba, de carne y hueso, de la evidente insatisfacción de los catalanes con el trato recibido por el Gobierno central con el colapso de las infraestructuras. Un éxito de convocatoria que contó con la ayuda inestimable, un día tras otro, de las alharacas de la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, y que convirtió la cita de ayer en la más multitudinaria en Barcelona desde la manifestación de rechazo a la guerra de Iraq en febrero de 2003.

A més a més, hi ha diverses al·lusions explícites al gran nombre de manifestants: "Llenar de gente la plaza Catalunya y la Via Laietana hasta el colapso", "un éxito de convocatoria i "la manifestación más multitudinaria" dels darrers anys.

A l'editorial de l'endemà, LV torna a valorar la gran quantitat de persones que van assistir a la manifestació:

La manifestación del sábado fue un éxito. Un éxito de participación -la convocatoria más concurrida desde las masivas concentraciones contra la guerra de Iraq en la primavera de 2003- y un gran éxito de tono y comportamimento.

LV torna a fer referència a l'"éxito de participación".

4. Avui

L'endemà de la manifestació l'Avui titula en portada "Catalunya diu prou" amb el subtítol següent: "MANIFESTACIÓ MASSIVA Centenars de milers de ciutadans surten al carrer per exigir respecte pel país". L'Avui titula com El Punt i, com hem dit anteriorment, utilitza una metonímia o, potser més senzill, una hipèrbole. L'Avui utilitza, doncs, com d'altres diaris, l'inconcret "centenars de milers", que és una bona manera de fer-se el desentès perquè no se'n diu el nombre.

El titular de la notícia, "Res no atura la indignació" no és quantitatiu, sinó qualitatiu. No fa referència al nombre de manifestants, sinó que té a veure amb el motiu de la manifestació. Un subtítol, però, s'hi refereix: "DIR PROU Centenars de milers de ciutadans surten al carrer per exigir respecte". De bell nou torna a l'inconcret "centenars de milers".

El periodista escriu que:

Per moltíssimes, múltiples i diverses raons, gent de tota condició, classe, fe o arrel, del nord i del sud, catalana de sempre o catalana de quan sigui, es va llançar ahir al carrer en la segona manifestació en dos anys que aconsegueix col·lapsar Barcelona. El 18 de febrer del 2006 una marea humana va omplir la Gran Via contra les retallades a l'Estatut; l'1-D serà recordat per una altra reacció multitudinària, ara a favor del dret de decidir el model de país, a favor del traspàs de la xarxa de transports, a favor d'un nou finançament que permeti conèixer les balances fiscals.

En el text hi ha una comparació explícita entre la manifestació del 18-F i la de l'1-D. Mentre la del 18-F va ser una "marea humana", aquesta és "una altra reacció multitudinària". No s'afirma, però, quina va reunir més gent.

A continuació dedica un tros d'un apartat a parlar del nombre de manifestants:

Ball de xifres
El sempre maleït ball de xifres situava el marcador en els 700.000 assistents que deien els organitzadors i els 200.000 que deia la Guàrdia Urbana. Una xifra o l'altra, o la meitat de la més baixa en qualsevol cas, ja representa moltíssima gent en un país que només compta 100.000 persones quan omple un camp de futbol.

Cal remarcar que el periodista està en contra del ball de xifres, que qualifica de "maleït". A continuació dóna les dues xifres oficials i finalment ofereix tres xifres, una de les quals és una intuïció personal atès que no ofereix font: 200.000, 700.000 i 100.000. Segons el nostre parer, el més remarcable és la utilització del ja amb un valor quantitatiu i l'explicitació de la raó per la qual 100.000 persones són "moltíssima gent": cent mil persones equivalen a un Camp Nou ple, que ja sabem el que costa d'omplir i quantes vegades s'omple durant una temporada.

Tot seguit, el periodista escriu que:

Ara bé, lògicament, sense l'adhesió de la majoria de partits no hauria estat possible assolir el gruix i l'objectiu final de la convocatòria, que era molt simple: que el principi de la manifestació arribés a l'Estació de França quan la cua de la marxa encara havia de sortir de la plaça Catalunya.

Hi havia gent des de la capçalera de la manifestació fins a la cua.

Com abans hem vist amb el titular de portada i amb el subtítol de la notícia, l'editorial no recull l'esperit de la notícia:

Amb la manifestació d'ahir i la del 18 de febrer de l'any passat, centenars de milers de persones han expressat la seva indignació de l'única manera possible: sortint al carrer al crit de "Som una nació i diem prou".
I ara, què? Això no es pot quedar aquí. No poden passar desapercebudes les queixes de centenars de milers de persones.

Com es pot comprovar, l'editorial parla per dues vegades de "centenars de milers".

5. El País

El 2 de desembre EP titula a la portada "125.000 voces piden la independencia en la protesta por el AVE en Barcelona". El text que apareix a la portada en repeteix la xifra:

El hartazgo por los problemas en las obras del AVE a Barcelona movilizó ayer a 125.000 personas en una marcha de protesta por el centro de la capital catalana.

És important assenyalar que EP ofereix una dada pròpia en lloc de repetir les oficials o repetir-les i posteriorment no quantificar la xifra de manifestants de manera que els lectors/les lectores hagin de decidir el nombre de manifestants a partir de l'afirmació que hi assistiren "centenars de milers de persones". Per tant, s'ha de valorar positivament que EP ofereixi una xifra pròpia, trot i les limitacions que posteriorment assenyalarem.

El subtítol de la notícia també remarca la xifra que ofereix el diari: "125.000 personas, entre ellas Pujol, Duran y Maragall, marchan por Barcelona".

Posteriorment ofereix tres xifres: la pròpia en primer lloc i, després, la de Guàrdia Urbana i la dels organitzadors:

La manifestación convocada ayer en Barcelona por el hartazgo que ha provocado el caos ferroviario derivó en una marcha marcadamente nacionalista que reunió a cerca de 125.000 personas en el centro de la capital catalana, según los cálculos de EL PAÍS [...] La Guardia Urbana cifró la participación en 200.000 personas; los organizadores, en 700.000.

Tot seguit, EP fa una afirmació clarament esbiaixada:

A pesar de estos apoyos [el suport de 200 entitats, CiU, ERC i ICV-EUiA], la plataforma no logró más participación que el pasado febrero, cuando protestó por las "rebajas" en el Estatut.

En aquesta comparació entre la manifestació del 18 de febrer de 2006 i la de l'1 de desembre, EP fa una trampa de llibre: mentre que la xifra de la de 1'1 de desembre és seva, la xifra del 18 de febrer no és pas seva, sinó de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, s'ha de recordar que EP no ofereix xifra pròpia per a aquella manifestació, sinó que esmenta la xifra de la Guàrdia Urbana (125.000), una de les xifres que va oferir l'organització (de fet, és de Joel Joan, un milió) i la de l'agència Europa Press ("centenares de miles").  En conseqüència, la manipulació d'EP és prou clara. D'una banda, EP no va oferir una xifra pròpia el 18 de febrer, raó per la qual és impossible que ara compari la xifra que ofereix amb una que no va oferir. D'una altra, la Guàrdia va comptar 125.000 manifestants el 18 de Febrer, mentre que l'1 de desembre en va comptar 200.000, o sia, segons aquest cos policíac, en aquesta darrera manifestació hi va haver 75.000 persones més. Una altra qüestió és la credibilitat que mereixin les xifres aportades per la Guàrdia Urbana.

Un cop vist l'ús que fa de la dada pròpia que ofereix EP, cal analitzar la veracitat de la xifra que ofereix el diari espanyol. En un quadre adjunt a la notícia, EP explica com va calcular el nombre de manifestants.

En primer lloc, cal dir que EP va fer el recompte a les sis de la tarda. En segon lloc, assenyala les diferents àrees i les densitats que hi atribueix:

ZONA

Espai ocupat

ÀREA

DENSITAT

MANIFESTANTS

A

Rambla-Fontanella/Plaça Urquinaona

10.464

3

31.392

B

mitja plaça Urquinaona [calçada]-Correus

23.200

3

69.600

C

Passeig de Colom-Pla de Palau

7.995

3

23.985

Segons aquest recompte, a les sis hi havia 124.977 manifestants en 41.659 metres quadrats. En primer lloc, cal dir que l'àrea és creïble, tant pel que fa a l'espai ocupat com a l'àrea calculada. Segons les nostres dades, l'àrea B fa 21.900 metres quadrats, mentre que EP en calcula 23.200. La diferència no és significativa i, en tot cas, el nombre total de manifestants és prou semblant. En segon lloc, s'ha de remarcar que EP dóna una densitat de tres persones per metre en tota la manifestació. Encara que EP distingeix tres zones diferents, atribueix la mateixa densitat en tota la manifestació. Segons la nostra opinió, aquesta densitat és força elevada. A més, tot i que no vam comptar la manifestació, sí que ens vam fixar, segurament per deformació "professional", en diversos aspectes. A les sis érem a Via Laietana i durant un bon tros del carrer no hi havia gent a la vorera esquerra ni en el carril de l'esquerra (tot baixant) o no n'hi havia gaire. En cap cas, tres persones per metre quadrat. A més a més, la gent baixava caminant tranquil·lament. Cal tenir present que gairebé no hi va haver cap aturada significativa a partir de l'estàtua de Cambó. Tot això cap a les sis de la tarda, quan EP fa el recompte.

Cal pensar que una densitat de tres persones en tota àrea calculada és molt elevada. I encara més perquè EP fa la medició quan la capçalera no ha arribat al final, per la qual cosa s'ha de suposar que estava en moviment, i perquè a la Via Laietana, com vam poder comprovar, si més no des de la plaça Antoni Maura, la manifestació era dinàmica.

Per acabar, cal dir que el 3 de desembre, i com és lògic, EP repeteix la seva xifra en un editorial que dedica a la manifestació:

Unas 125.00 personas saltaron el sábado a la calle, a una manifestación convocada en protesta por el caos ferroviario que sufre el área metropolitana de Barcelona.

 

6. El Periódico de Catalunya

L'1 de desembre EPC fa una previsió del nombre màxim de manifestants que caben en una determinada àrea del recorregut. Així, calcula quanta gent cap en diferents fragments de la Via Laietana. En  concret, tria tres àrees diferents:

De Correus fins a la plaça de l'Àngel. De Correus fins a la meitat de l'avinguda de la Catedral. De Correus fins a la plaça Urquinaona. EPC calcula els metres quadrats de cadascuna d'elles i n'assigna diferents densitats per tal de saber el nombre màxim de manifestants que hi pot haver. Per fer-ho, opta per tres densitats diferents i n'explica el perquè:

2 persones per metre quadrat: la gent es mou lentament 4 persones per metre quadrat: la gent està parada i hi ha pocs espais lliures 6 persones per metre quadrat: estan parats i molt junts com al metro ple Un cop calculades les diferents àrees i assignades les diferents densitats, EPC presenta els resultats obtinguts:

Opció 1

18.760

37.760

84.000

Opció 2

37.520

75.520

169.000

Opció 3

52.280

113.280

253.200

Després de presentar la feina d'EPC, cal fer-ne una crítica. D'una banda, les densitats que assigna a cada metre quadrat és raonable quan la gent es mou lentament o quan la gent està aturada i hi ha pocs espais (tot i que en aquest cas la considerem un pèl elevada). En canvi, assignar sis persones per metre quadrat en una manifestació és una densitat altíssima. No volem dir que en un metre quadrat no hi puguin caber sis persones, sinó que mantenir aquesta densitat durant tota la manifestació és impossible. No es pot comparar el que pugui passar amb un metre amb una manifestació perquè hi ha una variable fonamental que canvia ostensiblement: la duració.

D'altra banda, EPC s'equivoca clamorosament en la determinació de les diferents àrees que calcula. A continuació hi posarem les nostres dades i les d'EPC i en mostrarem la desviació:

            CONTRASTANT

 LLARG

AMPLE 

ÀREA 

EPC 

DESVIACIÓ 

373

20

7460

9380

1,25

593

20

11860

18880

1,59

1075

20

21500

42250

1,96

Com es pot comprovar, la desviació entre les nostres dades i les d'EPC van augmentant exponencialment a mesura que l'àrea calculada és més gran. I arriba al paroxisme en calcular l'àrea total de Via Laietana: és gairebé el doble que la nostra. L'error de càlcul d'EPC, doncs, no és anecdòtic, sinó clamorós. Per entendre'ns fàcilment, segons EPC, una Via Laietana és més de la meitat d'un passeig de Gràcia.

Ben segurament, l'explicació de l'errada rau en el fet que la persona que va calcular l'escala en el plànol no es va adonar que no va establir correctament la longitud de les diferents àrees.

Com passa sempre en els casos que els diaris cometen un error d'importància, EPC no ha reconegut que es va equivocar a l'hora de calcular les diferents àrees de Via Laietana.

El 2 de desembre, EPC titula en portada "El descontento catalán toma la calle" amb el subtítol "Més de 200.000 persones reclamen a Barcelona el dret a decidir sobre les infraestructures". Per tant, segons EPC es van manifestar més persones de les que va comptar la Guàrdia Urbana.

El titular de la notícia és eloqüent: "Una multitud ocupa el carrer per expressar un cúmul de cabrejos". EPC considera que els manifestants van ser una multitud. El subtítol és molt semblant al de la portada: "Més de 200.000 persones exigeixen el dret de decidir, millores a Rodalies i la dimissió d'Álvarez".

EPC és prou explícit en fer referència al nombre de manifestants:

 

Només en les manifestacions contra la guerra de l'Iraq va sortir més gent als carrers de Barcelona. Al marge de la inevitable guerra de xifres -200.000 manifestants va fixar la Guàrdia Urbana, 700.000 els organitzadors i 236.000 EL PERIÓDICO (vegin el gràfic de la pàgina 4)-, el cert és que una pacífica multitud de ciutadans, socialment i ideològicament molt transversal, va omplir ahir a la tarda el centre de la ciutat sota el lema Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures.
Entre la multitud hi havia els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall -gairebé d'incògnit, acompanyat de l'editor, exdiputat del PSUC i impulsor de Ciutadans pel Canvi Xavier Folch-.

Les idees que surten són les següents: una gran manifestació, només superada per les que es van fer contra la guerra de l'Iraq, el ball de xifres és inevitable i la manifestació va reunir una multitud pacífica.

El més interessant és la xifra que aporta EPC: 236.000 manifestants. Per explicar la xifra, aquest diari aporta un quadre on calcula l'àrea total ocupada pels manifestants i la densitat que hi aplica.

EPC calcula l'àrea total ocupada a partir de considerar que hi ha gent des del passeig Marquès de l'Argentona a l'alçada del parc de la Ciutadella fins a Pelai a l'alçada de la Rambla. Remetent al sistema d'informació geogràfica del Ministeri d'Agricultura, el diari calcula 59.000 metres quadrats.

EPC va calcular l'àrea a les 18.30. A la citació següent EPC explica el següent:

ÈXIT I COMPLEXITAT
La complexitat de la marxa i el seu èxit van quedar reflectits a la foto fixa de les 18.30 hores. Llavors, després d'una hora i mitja de marxa lenta i una parada, la capçalera acabava el recorregut, de la plaça de Catalunya a l'estació de França, i el primer partit del seguici polític final, CiU, es movia per enfilar la Via Laietana. I deixava que, darrere seu, els militants d'Esquerra comencessin a estirar les cames.
Al mig, a les 18.30 hores, el bloc agrupat darrere la pancarta de la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB) i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) arribava a Correus. En aquell moment la cua del seguici, que tancaven ICV-EUiA i la CUP, seguia clavada a la plaça de Catalunya, entre la Rambla i Pelai.

A la citació queda clar que a les 18.30 la capçalera era al final del recorregut i la cua era al carrer Pelai a l'alçada de la Rambla.

Pel que fa a la la densitat, EPC assigna quatre persones de mitjana a cada metre quadrat de la manifestació: "estimació d'EL PERIÓDICO, mitjana de 4 persones/m2". L'assignació d'aquesta densitat no és gens adequada segons la nostra opinió. En primer lloc, és evident que a la Via Laietana hi havia un bon nombre de metres quadrats on la gent caminava. En segon lloc, EPC no assigna 4 persones per metre quadrat en alguns metres quadrats de la manifestació, o en molts, sinó a tots. En tercer lloc, per aconseguir una mitjana de 4 persones per metre quadrat hi ha d'haver un bon grapat de metres quadrats on la densitat és superior a 4. Segons la nostra opinió, aquesta densitat mitjana és impossible. I, en quart lloc, EPC no estableix diverses àrees i en suma els parcials, sinó que assigna una única densitat, a la qual anomena densitat mitjana. Evidentment, el recompte fóra més fiable, i més creïble, si EPC hagués dividit el recorregut en diferents àrees i hagués calculat els diversos resultats parcials. En definitiva, i havent estat a la manifestació tot i que no la comptéssim, el recompte d'EPC és totalment inversemblant.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat