ERC està en un dels millors moments de la seva història. Durant anys, el partit ha dibuixat, construït i sensibilitzat pràcticament totes les iniciatives sobiranistes del país i ha influït en el full de ruta que ha aconseguit atreure la gran majoria social del país.
Una majoria que vol superar la crisi econòmica, financera i social pel dret a decidir, amb un estat propi per tal d'ésser com tots els pobles del món, ni més ni menys.
ERC ha consolidat un equip dirigent, sòlid: Junqueras, Rovira i Bosch. I ara --en concret per la conferència nacional-- també Joan M. Tresserras, qui aporta rigor intel·lectual, seriositat i transversalitat progressista per a construir un gran projecte social i nacional.
Amb aquests dirigents i sense fissures s'hi troba la immensa majoria de dirigents i militants, els quals potser en el passat havien tingut problemes d'entesa i cohesió, uns fets que ara l'equip actual ha aconseguit solucionar i al seu torn recuperar la immensa majoria de dirigents i militants.
L'actual és, doncs, una ERC renovada com cap altre partit, que ha sabut ampliar la base de suports mitjançant Catalunya-Sí, a més d'aconseguir el respecte i la complicitat d'una bona part de la societat civil i la credibilitat davant de CiU, que ambdós partits en el passat havien comès molts errors.
Per arrodonir el projecte caldria recuperar alguns militants i dirigents encara desencantats. Un símbol d'aquesta recuperació seria el retorn de JL-CR però em temo que aquesta seria més aviat una decisió del mateix Carod que no pas d'ERC, la qual fa temps que li estén la mà.
Aquesta conferència nacional dels propers dies 6 i 7 de juliol --que podeu seguir en streaming clicant aquí-- després del treball de molts mesos (no sols de militants i simpatitzants d'ERC sinó de personalitats del món intel·lectual, universitari, econòmic, sindical, etc.) pot marcar el full de ruta i fer entendre que, si parlem seriosament d'independència, és hora de parlar d'estructures d'estat en el marc històric del segle XXI, un segle que poc té a veure amb els segles XIX i XX. Però hi ha estructures imprescindibles que caldrà renovar i adaptar, i d'altres que ens vindran imposades, quant a minims, per la geoestratègia i la nostra participació i col·laboració amb els estat veïns i Europa.
Bona conferència nacional, doncs. Ara hi ha una escletxa al futur, hem d'aprofitar-la. I ERC, en això, hi té una gran responsabilitat.
