Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 7 de de desembre del 2015 | 18:16
Crònica · Col·lectiu Joan Crexell

El sobiranisme no trempa amb el 20-D

Les properes eleccions estatals no produeixen cap mena d'il·lusió  ni trampera entre els sobiranistes que ja han desconnectat. Són aquells que no veuen cap mena de possibilitat perquè creuen que ,guanyi qui guanyi, aquest continuarà sense entendre que hi ha una majoria social i combativa a Catalunya que

el que vol és  el divorci i trobar una forma d'entesa per no trencar les relacions afectives i històriques entre Espanya i Catalunya.

El sobiranisme es troba en una cruïlla: o dóna suport a una de les  opcions sobiranistes o a aquelles que creuen amb el dret a decidir o es queden a casa veient l'espectacle però des de la distància"

També és cert, però, que la Catalunya política ,fonamentalment els partits, necessiten continuar en el joc democràtic de l'estat i per tant anar en aquestes eleccions a les  que ja no  s'hi ens  hauria de perdre res. Serà doncs difícil que els gairebé dos milions de votants sobiranistes decideixin tornar a les urnes a votar en unes eleccions espanyoles a les que molts van pensar no haurien de concórrer mai més.

El procés s'allarga….primer vam perdre set mesos en convocar el 27-S i ara ja en portem dos  i mig i encara no hem estat capaços ni d'investir un president ni de constituir un govern. I és en aquesta situació que se'ns demana que el proper 20-D anem a votar.

És evident que els sobiranistes es debaten entre  dues postures molt clares: els que creuen que una victòria del PP amb ciutadans seria un avenç per a les aspiracions sobiranistes (per allò de com pitjor ens tractin millor..) i aquells que creuen o més aviat somien que una victòria del PSOE més Podemos i les seves franquícies arreu de l'estat  donaran una sortida per canviar la constitució. Uns canvis que haurien de permetren's  exercir el dret a decidir mitjançant un referèndum vinculant. A aquests últims caldria dir-los : D'on  sortirà la super majoria al Congrés i  al Senat per fer-la possible? I quants anys trigaria (en cas de voler-se) tot plegat a convertir-se en realitat?

És evident que hi ha sobiranistes que portats per la rauxa i la il·lusió voldrien que el procés fos d'avui per demà. Els quatre últims anys de mobilització constant ens havien fet agafar masses expectatives a tots plegats. Per aquest motiu el sobiranisme es troba en una cruïlla: o dóna suport a una de les  opcions sobiranistes o a aquelles que creuen amb el dret a decidir o es queden a casa veient l'espectacle però des de la distància.

Així tenim:

Una ERC encapçalada per Gabriel Rufián i Joan Tardà (ambdós força mediàtics i característics)  que ens ofereix   anar a jugar "al frontó" amb l'Espanya del "no perpetu". De fet aquesta  és la feina que  des de fa molts anys ha fet  Tardà a Madrid al que se li va unir  unir després  Alfred Bosch. Tots ells són d'admirar perquè saben a que juguen i perquè hi continuen jugant.

Una CDC que ha fet el que no ha de fer cap formació política renunciar a les seves sigles a unes setmanes d'unes eleccions inventant-se la denominació "Democràcia i Llibertat "i per més inri presentant un candidat amortitzat i que ha estat el principal obstacle de cara a una possible reedició d'una candidatura de Junts pel Sí. Una candidatura que hagués permès que la majoria sobiranista es retrobés amb el 27-S. Tot i que voldríem destacar la feina feta en els últims anys al Congrés per, l'ara número dos de la llista, Carles Campuzano.

Un En Comú Podem  que compta, aquesta vegada sí, amb el suport d'Ada Colau i que es composa d' Iniciativa per Catalunya Verds,  Podem, Esquerra Unida i Alternativa, Equo i Barcelona en Comú. Aquesta podria ser la sorpresa d'aquestes eleccions i  conjuntament amb ERC aconseguir frenar l'auge de Ciutadans a Catalunya.

Si el sobiranisme vol complir una funció aquest 20-D és votar per tal d'enfortir el bloc aquesta vegada per separat de republicans i convergents i impedir  així la victòria de Ciutadans que de produir-se podria fer trontollar tot el procés. I és que la victòria d'un partit sorgit específicament per derrotar la reconstrucció nacional de Catalunya  seria un derrota difícil d'encaixar i digerir.















Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat