La majoria transversal que acompanya el procés d'alliberament nacional, única via que permetrà aquell 'alliberament social' que l'esquerra independentista ha pregonat històricament, viu sotmès a les discrepàncies que protagonitzen els extrems. Ja em vam tenir una sobredosi per culminar la investidura. Aleshores la CUP (o la sensibilitat més organitzada de la CUP)
va xocar amb la figura d'Artur Mas, icona deïficada de CDC.
Aquella controvèrsia iconoclasta (propiciada per l'entossudiment de la CUP a vetar Mas i per l'entossudiment de CDC a imposar Mas) es va salvar en el temps de descompte, quan ja alguns dirigents convergents exigien un altre tipus de majoria al Parlament (quina!?) o bramaven per tornar a fer eleccions exigint novament Mas com a líder d'una nova candidatura 'unitària'. La CUP tenia raó en bona part del seu plantejament. En el sentit que certament Mas havia promès del dret i del revés que ell no seria el problema. A l'hora de la veritat ni per un sol instant CDC va plantejar cap escenari que no passés per preservar sempre la Presidència de la Generalitat per a CDC. En el darrer moment CDC es va moure, certament més empesa per la por a una catàstrofe electoral si es precipitaven les eleccions que per cap convicció patriòtica. La darrera enquesta que remenaven els convergents els va fer posar els pèls de punta.
La convulsió interna que va patir la CUP, entre el 27S i el 10 de gener, tampoc va ser cap nimietat. De fet, ha estat la pitjor crisis interna dels autoanomenats anticapitalistes. També aquests van témer les conseqüències d'avortar la investidura. Primer, amb una certa alegria adolescent. Després amb un creixent nerviosisme. I finalment amb el temor a rebentar internament. En clau de partit, l'avançament electoral només beneficiava ERC que, paradoxalment, va ser qui més va fàcil va posar la investidura.
Al final, hi va haver investidura, si. Però aquell va ser un infantament gairebé amb fòrceps. Poc amor entre els contractants. I és obvi que aquella controvèrsia no es va liquidar aquell dia. De fet, aquell va ser només un alto el foc, vist que els dos contendents anaven de cap al pedregar. L'únic que van compartir en aquell moment va ser la necessitat de salvar la situació. En un còmput de pèrdues i guanys, el pitjor per a CDC i la CUP era afrontar una nova convocatòria electoral.
