És sabut de tothom que Artur Mas no acostuma a llegir la premsa ni els resums que li proporcionen els seus col·laboradors. I menys encara: no veu programes de televisió on hi apareixen tertulians diversos. Des del Col·lectiu Joan Creixell creiem que Mas, pel moment, fa bé, perquè comença a sorgir a Catalunya un esport nacional: el de fer-li pim-pam-pum al president Mas, una pràctica majoritàriment exercida per opinadors incapaços d'arriscar res o per mercenaris d'algun poder.
Ja hem deixar enrere l'etapa en què únicament analistes del CNI o de les clavegueres tenien com a principal objectiu el president Mas: avui dia tots els contraris al projecte de transició nacional i al dret a decidir de Catalunya, de manera conscient o inconscient, han convertit Mas en la diana. Des d'aquesta crònica pretenem fer-ne un repàs de tots ells.
Primer: els mercenaris clàssics de les tertúlies. Molts d'ells són vinculats al PP, a C's i ─alguns─ al PSC, i menystenen i manipulen el missatge de Mas: tot ho fa malament. Han arribat a un punt en què demanen sistemàticament (amb connexió amb els dirigents del PP i de C's) la dimissió de Mas.
Segon: les clavegueres de la premsa. D'aquesta categoria se'n destaca el tenebrós professional de la premsa Alfons Quintà, qui desenvolupa les seves històriques neures i fantasmals operacions anti-Mas en les quals embolica que fa fort a molts dels dirigents de CiU. Tot s'hi val. Esperem des d'aquest escrit que, algun dia, alguns d'aquests desequilibrats escrits de Quintà no formin part de la història del país.
Un President pot governar sense tenir una estratègia i una planificació en la comunicació?"
També, però, cal no amagar que Artur Mas compta amb l'enemic interior, l'enemic present a la seva pròpia federació. I també que el President Mas té un problema: potser per la seva voluntat de no fer massa cas als mitjans de comunicació, el president no ha sabut envoltar-se d'un equip de comunicació eficaç. Des del nostre col·lectiu ens qüestionem: un president pot governar sense tenir una estratègia i una planificació en la comunicació?
Els seus col·laboradors l'han portat a ser cornut i pagar el beure, donat que aquests li han venut a Mas que es pot liderar el país i alhora menystenir tota la premsa patriòtica i resistent i els nous mitjans de comunicació que s'han creat amb l'onada del sobiranisme. Al seu temps, li han fet creure a Mas que calia comprar i pagar el Grup Godó ja que aquest li asseguraria el poder: en plena crisi, a costa de destruir altres mitjans i estructures de premsa, el Grup Godó, amb La Vanguaria de vaixell insígnia, han rebut milions i milions d'euros.
En un principi aquesta operació va semblar que rutllava: La Vanguardia i 8TV s'havien convertit, tot d'una, al sobiranisme. Però els qui coneixen la història del comte de Godó i el travestisme del seu director Antich sabien bé que en un avanç real del procés sobiranista, les coses canviarien, sobretot si apareixien dificultats en el camí. Això ja és una realitat: el Grup Godó i 8TV han capgirat el seu missatge en contra del President Artur Mas, tot i que alguns dels col·laboradors encara mantenen una certa dignitat professional i personal.
El fracàs de Mas seria el del sobiranisme i el del seu projecte"
Mas ha de corregir alguna de les seves estratègies. És una bona tria blindar-se a les crítiques i manipulacions d'alguns mitjans però el president també ha de saber passar a l'ofensiva.
El pim-pam-pum en contra del president, avui ja generalitzat, ha de generar reaccions, i l'entorn periodístic, intel·lectual i universitari, així com la societat civil catalana, han de defensar el president. Avui sí que toca. Podem tenir tots els dubtes necessaris sobre la seva capacitat de resistència però, agradi o no, avui el projecte sobiranista i les institucions estian encapçalades per Mas: el seu fracàs seria el del sobiranisme i el del seu projecte.
Des del Col·lectiu Joan Creixell hem mantingut ─i hi continuarem─ opinions crítiques amb Mas i amb CiU, però avui defensem que cal fer pinya. Els propers mesos seran molt difícils i es provarà per terra, mar i aire, de destruir el procés de transició nacional, no sols des de l'Estat i des dels seus aparells sinó des de la quinta columna amb què Catalunya compta, que són els poderosos i també aquells qui sempre tenen por i que voldrien assolir la independència d'un dia per l'altre.
El president ja sap que el procés serà difícil i ho està patint dia a dia. Ara, tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya han de saber que correrem riscos, que tindrem alguna ferida i que no serà fàcil.
