Monument a Vidal i Barraquer, a Cambrils.

El míting de Rouco en el funeral d'Estat per Adolfo Suárez és coherent amb el nacionalcatolicisme encara vigent a Espanya des del franquisme, especialment en la cúpula eclesiàstica. El dia següent d'aquesta intervenció de l'arquebisbe de Madrid, capital d'Espanya, es produïa a Barcelona, capital de Catalunya, un esdeveniment de signe contrari. El Govern de la Generalitat acordava la concessió de la Creu de sant Jordi a diverses personalitats i institucions, entre les que figuren persones i entitats de caràcter eclesial.

Aquestes persones i entitats eclesials distingides amb la Creu de sant Jordi es caracteritzen, a més de la seva fe cristiana, pel seu compromís a favor de la llibertat i la solidaritat lluny del nacionalcatolicisme. Els guardonats enguany són el sacerdot Joan Llort, el jesuïta i pedagog Enric Puig, el monjo i historiador Hilari Raguer, la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül I la Fundació Vidal i Barraquer.
Vidal i Barraquer i Rouco són de dues nacions diferents i representen dues visions diverses de l'Esgésia catòlica"
A títol d'exemple, pot citar-se Raguer. Home de compromís cristià, social i de catalanitat contribueix al coneixement de la historia política i religiosa del país. Cal mencionar els seus estudis sobre Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant la República. Un altre exemple és el de la fundació Vidal i Barraquer, creada per la Conferència Episcopal Tarraconense i vinculada a la Universitat Ramon Llull. Aquesta fundació dóna assistència en centres de salut mental i actua en els àmbits formatius i de recerca. Vidal i Barraquer porta el significatiu nom de Francesc Vidal i Barraquer, que no va signar la carta de l'episcopat espanyol a favor del general Franco.

El català Vidal i Barraquer i l'espanyol Rouco són de dues nacions diferents i representen dues visions diverses de l'Esgésia catòlica.