El comunicòleg Joan Manuel Tresserras ha dit a un article que la història mostra que, "en general, els pobles amb estat, quan ja el tenen, no hi renuncien" i que "la pèrdua de l'estat sol ser la conseqüència de la seva subordinació --social, política, militar, cultural, econòmica-- a algun altre estat més fort que el fagocita".

"Des d'aquesta perspectiva, certament --ha continuat-- la construcció de l'estat català constitueix un objectiu immediat. I els catalans i catalanes que s'hi oposen és perquè consideren que el seu estat és l'espanyol -amb tot el que representa".

A l'article Legitimar un nou punt de partida Tresserras hi ha dit que són "molts" els pobles que en l'època contemporània, "s'han pogut dotar d'instruments efectius d'autogovern i els han institucionalitzat en alguna forma d'estat", en aquests sentit ha dit que Catalunya "no ha pogut, no ha volgut o no n'ha sabut": "De fet, mai no hem tingut una burgesia independentista que es plantegés com a estratègia la construcció d'un estat català".

Sobre això, l'autor de l'article ha dit que els arguments per demanar el vot favorable a la independència a dia d'avui a les persones que dubten "són molts i de tota mena" però que "el més important, sens dubte, és el de poder disposar de la mateixa capacitat que els altres pobles per fer front als nostres problemes i reptes".

Finalment Tresserras s'ha qüestionat: "Molts voldrien una vinculació federal o confederal amb els pobles d'Espanya. ¿No trobem que la millor manera de negociar un pacte o acord és disposant de la màxima llibertat per adoptar-lo o rebutjar-lo? ¿Per què una negociació amb Espanya, de la mena que fos, s'hauria de fer des de la desigualtat entre les parts? ¿No és la independència, vista l'experiència històrica, el punt de partida previ òptim per a qualsevol negociació que es pretengui en condicions d'igualtat?"