Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 20 de d'abril del 2015 | 18:55
Recull de premsa

Torra: "L'autèntic triomf de la Dictadura ha estat l'emparament als feixistes"

"La reparació i el judici moral als crims del feixisme no podia ser objecte de cap mena de –mal– tracte. El que Francesc Vilanova denuncia en el llibre, la "reinvenció biogràfica", és de fet, el que més angoixa produeix: la "reinvenció del franquisme"".

El director d'El Born Centre Cultural ha dit a un article que l'"apassionant" assaig Fer-se franquista, que ha escrit Francesc Vilanova sobre Carles Sentís, la seva vida i els articles en els anys 1936-1946, és un "testimoni de càrrec per demostrar el compromís vital de Sentís amb el franquisme". "Deu anys intensos --ha dit-- per a fer-se franquista, que Vilanova desgrana pas a pas, implacablement, justicierament".

A l'article Sense franquistes Torra hi ha dit que Sentís va ser espia durant la guerra, secretari de Sánchez Mazas en un dels primers governs de Franco, "l'home de totes les influències polítiques imaginables, de Destino i de La Vanguardia, però també de la premsa madrilenya més addicta al règim", i que finalment Sentís va acabar per erigir-se en l'"exemple perfecte del franquista que sura, que sobreviu al règim, que s'adapta i que és capaç, finalment, de tenir un paper rellevantíssim en el nou règim democràtic (o millor dit, nova restauració monàrquica)".

"A quaranta anys de la mort del dictador, encara sembla que en aquest país hi hagi hagut franquisme sense franquistes --denuncia Torra--. La transició va rentar molt blanc.

"Posem el cas de Carles Sentís --ha explicat--, l'home que va surar per damunt de totes les ideologies. Catalanista en temps del catalanisme de la República, franquista en temps del franquisme heavy, monàrquic i pragmàtic en temps del tardofranquisme, transicionista en la transició i demòcrata en la democràcia. Alehop!, i ja ho tindríem".

L'autor de l'article ha denunciat l'esforç de "modulació de la memòria, precís, exacte, digne de la millor rellotgeria suïssa, per girar subtilment, [...] ha permès que aquí no hagi passat res, que no s'hagi jutjat ningú i que, a sobre, resulti que el règim franquista funcionava sol, sense ningú que se n'hagi fet responsable", el que ha qualificat com un "franquisme sense franquistes, igual que un franquisme sense institucions franquistes, naturalment".

"L'autèntic triomf de la Dictadura ha estat aquest: la conservació intacta de les estructures d'estat espanyoles, l'emparament democràtic als feixistes (sense cap reconeixement de culpa), la impossibilitat de jutjar els crims dels facciosos. L''establishment' surt encantat del franquisme (vegeu, si no, les elits econòmiques, judicials, el todo Madrid, per entendre'ns). "Democràcia" a canvi de silenci. Un quid pro quo fatal. Perquè la reparació i el judici moral als crims del feixisme no podia ser objecte de cap mena de –mal- tracte. Portat a termes generals, el que Vilanova denuncia en el llibre, la "reinvenció biogràfica", és de fet, el que més angoixa produeix: la "reinvenció del franquisme"" ha conclòs.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat