"El purisme, en aquest país tan bigarrat, no funciona".
L'historiador Toni Soler ha alertat a un article que, davant de tot el ventall de possibilitats polítiques en la composició futura del Parlament català, ERC serà "el pal de paller" de la cambra "amb l'espanyolisme arremolinat a l'entorn de Ciutadans, un centredreta híbrid (entre Duran i Millo, per entendre'ns) i una esquerra popular alternativa exercint de consciència crítica".
"Pel que fa a CiU i PSC, la parella de ball dels últims trenta anys, és difícil de saber què en quedarà. Però la vigència de les seves sigles és complicada" ha indicat a l'article Líder sòlid, líder líquid on també hi ha afegit que aquests dos partits "van ser especialistes a recollir vots de tot arreu" com els catch-all parties, amb "prou traça per fer un discurs modulat i adaptat a la complexitat del país".
"[CiU i PSC] Defensaven la identitat nacional de Catalunya ─ha continuat─, el benestar dels seus ciutadans i el respecte a la pluralitat del país. El que passa és que el 1980 això volia dir -bàsicament- autonomia i regeneració d'Espanya; avui dia, es defensa si fa no fa el mateix, però la recepta és una altra, i qui en té els drets d'autor és ERC". Finalment Soler ha dit de Junqueras que, "habituat a parlar davant d'oceans d'estelades, haurà de demostrar que és tan líquid, tan capaç de mimetitzar-se amb el paisatge circumdant, com ho van ser Pujol o Maragall".
"El purisme, en aquest país tan bigarrat, no funciona. Xavi Hernández, un dels futbolistes a qui val la pena escoltar, acaba de dir en una entrevista: "Tinc amics independentistes que volen que guanyi la roja ". I afegeix: "Potser si hi hagués selecció catalana pensarien una altra cosa…" Dret a sentir, dret a triar. Potser aquí hi ha el quid de la qüestió" ha conclòs.