Jordi Pujol també ha volgut retre un humil homenatge al mestre Benet. En el seu article a l'Avui l'expresident passa de la història col·lectiva a la personal per dibuixar la persona de Benet. "Any 1939, gener. S'havia consumat no només la derrota de Catalunya com a país, sinó la destrucció d'un ideal, la liquidació d'un projecte de país. I per a molts, l'anorreament d'un somni.", explica Pujol, "Justament en aquell moment tràgic i de general desesperança, de rendició de molts, en Benet va adquirir un compromís. El que millor el defineix és el compromís."
"Era la situació del país, i era la de molts catalans. Entre runes de somnis colgats", continua l'expresident que cita un poema de Màrius Torres, i, malgrat tot, "en Benet ha treballat incansablement durant 70 anys amb quatre valors catalanisme; la fe cristiana, la mentalitat social i la democracia. Calia molta tossuderia en el millor sentit de la paraula, calia molta voluntat.", recorda Pujol.

En l'àmbit personal, l'expresident rememora i dona les gràcies, "Durant molts anys, sovint, just després de dinar m'arribava a can Benet, carrer Calvet, 46, segon replà. M'hi estava una bona estona. Parlant. Parlant ell molt més que jo. De fet, jo escoltant i aprenent. I de vegades, dissentint. Però no és perquè sí que entre les persones que han exercit mestratge sobre mi en Benet hi té un lloc destacat. I sempre que revisc aquelles imatges hi ha una altra persona. La Florència, la seva muller. Sense ella en Benet no hauria pogut fer la molta i la molt bona feina que va fer. El meu agraïment, per tant, a tots dos. Pel mestratge, pel compromís de vida, per l'exemple."