El filòsof i escriptor català, Josep Ramoneda, exposa en un article al diari El País algunes respostes a una de les preguntes més esteses per Catalunya: per què els nacionalistes espanyols neguen la seva condició? En el seu argumentari, Ramoneda, que precisament no es pot considerar un nacionalista català, explica, per exemple, que entre els nacionalistes espanyols "existeix una consciència generalitzada de la precarietat de la nació espanyola, que és un sentiment molt estès però no compartit per molts i encara menys indiscutible, i que creuen que d'aquesta manera satanitzen millor els nacionalismes perifèrics".
En el mateix text, titulat 'La negació del nacionalisme espanyol', el filòsof exposa que, tot i no ser exclusiu d'ells, el Partit Popular amb el seu líder al capdavant és un clar exemple d'aquest fenomen. Així, Ramoneda ho mostra contraposant frases que Mariano Rajoy va dir en el congrés del PP . D'una banda, el "jo no sóc nacionalista i el Partit Popular no serà mai nacionalista ni caminarà pels senders com ho fan altres", i de l'altra "la nació espanyola no és ni discutible ni interpretable. Jo no estic disposat a permetre que s'interpreti". "Aquesta confusió - deliberada o no - no és patrimoni exclusiu de  Rajoy. Està molt estesa a tot l'espectre ideològic espanyol", segueix el mateix Ramoneda. El també periodista creu que l'argument que els nacionalistes perifèrics són els excloents cau pel seu propi pes  i que només cal preguntar-se, "si no és excloent un discurs que nega als ciutadans que posen en qüestió la unitat nacional i el dret a ser discutida". Així mateix, el filòsof català creu que si Rajoy defensa tant els drets individuals, "hauria de reconèixer als ciutadans de Catalunya la possibilitat que en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i d'associació política proclamin que Catalunya té caràcter de nació, com van fer a l'Estatut".  

Per últim, Josep Ramoneda defineix com a una "mica obscè o abusiu que l'únic dels nacionalismes triomfants de tots els hispànics, és a dir, l'únic que ha aconseguit passar de potència a acte i tenir un Estat, sigui també l'únic que es nega a reconèixer-se en la condició de nacionalista". Aquesta situació, creu Ramoneda, que ve donada, en bona part, a causa que "el nacionalisme espanyol porta un llast molt pesat pel fet d'haver estat el component essencial del sistema ideològic del franquisme"