El sagaç Salvador Cardús qüestiona la tesi de la suposada desafecció política que patim els catalans. Constata, el sociòleg, "la discordança entre la tesi del suposat desafecte polític amb l'existència de mobilitzacions i estats d'indignació d'una evidència empírica gens discutible" com ara "la desbordant manifestació a Amposta, així com altres expressions públiques multitudinàries de malestar social i polític". "Els estudis sobre la desafecció política estan plantejats com si tinguéssim un problema de demanda, quan és, sobretot, d'oferta", exclama el sociòleg fent un bon símil mercantil. "És com si els autors dels estudis no acceptessin que la política actual és banal, que és subsidiària de l'economia, que recorre a l'espectacle, que fa pactes incoherents o que és inestable, només per posar alguns exemples", arrenca Cardús.
"En definitiva: convertir la preocupació per l'abstenció i la constatació de la profunda crisi de legitimitat del sistema polític en una suposada ‘desafecció política' és la manera més o menys púdica de rebotar la crítica del sistema cap als ciutadans", continua l'escriptor carregat de raó i afegeix: "més que de desafecció cap a la política, el que hi ha és una deserció dels polítics, per no usar aquella expressió tan dura de Xirinacs sobre la ‘traïció dels líders'. El que hom constata és el desconcert que provoquen les inconsistències que hi ha entre les promeses electorals i les decisions de govern; el que irrita és la lentitud a resoldre problemes, per no dir la incapacitat de preveure'ls; el que exaspera és ser tractats com a criatures". Per acabar, cardús és i continua concís, precís i senzill: "ras i curt, el que proposava Joaquim Boixareu a la seva contribució al Cap on va Catalunya de l'AVUI de dimecres passat: calen projectes a llarg termini, eficàcia en l'acció concreta i confiança entre tots els agents socials" (...) "Un país que sap sortir al carrer, que s'emprenya o que espanta els seu malestar veien Polònia no és un país desafecte. És un país orfe d'alternatives. El dia que el sistema polític s'ajusti a la societat que hauria de representar, prou que es refarà la confiança!". Qüestió de sentit comú?