Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de d'abril del 2011 | 19:28
Recull de premsa · Seguretat

Delort: "Mai m'hauria imaginat que podria veure les coses que he vist en aquests darrers quatre anys"

En una entrevista publicada pels diaris "El Punt" i "Avui", l'exsecretari general d'Interior analitza les seves vivències a Interior sota el comandament de Saura i Boada. Tot i que manté un llenguatge institucional, Delort deixa ben clars quins han estat alguns dels errors més greus comesos en el darrer mandat que han recaigut sobre els Mossos d'Esquadra i la ciutadania. Cal dir que Delort calla moltes coses i que, potser, algun dia es sabrà tot el que ha hagut de patir i com ha hagut de lluitar per a que el mal no fos molt major

En l'entrevista, un cop aclarit que deixa la secretaria general per decisió pròpia, Delort deixa ben clar que, en tots els anys que ha treballat per a l'administració sota diferents persones i partits "mai m'hauria imaginat que podria veure les coses que he vist en aquests darrers quatre anys. I miri que n'he vist de grosses al llarg de la meva carrera, però com aquestes mai".

Malgrat que no explica quins són aquests fets tant greus, davant la pregunta sobre com es va dur a terme el procés per a instal·lar càmeres a les comissaries, torna a ser contundent i afirma que va viure aquella situació "amb molt de neguit i molta preocupació i amb una gran dosi d'emprenyament. Jo crec que es va cometre el primer dels grans errors que es podien haver evitat. Jo crec que fins i tot algú que el va permetre, que el va tolerar, després se'n va penedir. Cosa que no va passar amb qui va voler protagonitzar el cas, que ni n'ha après ni n'aprendrà mai".

Aquesta darrera frase sembla anar dirigida a Joan Boada, personatge amb al que Delort, però això no ho diu en l'entrevista, va deixar de dirigir-li la paraula. I acaba l'explicació fent palès el dany que es va fer a la institució: "No tocava fer el que es va fer, perquè hi ha qui va voler presentar el servei públic de policia del país com una mena de caverna de malfactors i torturadors. Les conductes errònies o abusives evidentment que s'han de reprovar i ja existeixen els canals per establir-ne les responsabilitats internament. Però el que es va fer va ser posar en crisi tota la institució dels Mossos. Es va perdre del tot la perspectiva i va pesar més voler aparentar que no pas fer el que calia, que era reprovar en el seu punt just el que hauria pogut passar".

A continuació, i utilitzant amb una diplomàcia de gran alçada, explica que es va oposar a la destitució d'Olmos, i finta magníficament la pregunta "Creu que l'anterior govern va utilitzar els Mossos amb finalitat ideològiques i partidistes?", a la que contesta "no crec que ho puguem dir amb aquesta duresa tan crua. Però que hi va haver confusions amb el que era la institució i sobre el que havíem de planejar sobre la institució, és evident que n'hi va haver. Si fos cert que el cos va ser utilitzat per qüestions ideològiques, seria realment execrable".

Delort també explica que va presentar la seva dimissió i que ni el conseller Saura ni el president Montilla li van acceptar, i que ambdós li van demanar que seguís en el càrrec, però que va aconseguir que canviessin algunes coses "assumint jo el comandament directe del cos vam posar fi a les filtracions estrambòtiques que de tant en tant aterraven als mitjans. Vam tocar fons per culpa d'una situació que estava degradant contínuament tant la direcció com l'estat anímic del cos. Però no vull pas que això ho interpretin com un gest d'heroïcitat. Vaig assumir el final d'una etapa sense llençar la tovallola en el moment més crític". Aquí Delort no explica, però queda clar, que va ser el moment en que Boada va ser apartat de tota funció en relació amb els Mossos d'Esquadra a nivell executiu, tot i que seguia ostentant càrrecs a Interior.

L'ex-secretari general d'Interior, torna a mostrar les seves dots diplomàtiques quan se li pregunta si va ser un error que la conselleria d'Interior anés a parar a les mans d'Iniciativa per Catalunya: "Com que sempre he estat molt institucional, permeti'm ser-ho ara també. Des d'una perspectiva absolutament teòrica, naturalment que qualsevol força política democràtica pot assumir la direcció de la seguretat d'un país. A partir d'aquí que cadascú tregui les seves conclusions. El que passa a vegades és que la realitat supera els marcs teòrics". Les conclusions queden, doncs, ben clares per a qui les vulgui entendre.

Deixant de banda l'anterior govern, Delort és requerit pel nivell de la nostra seguretat pública, i afirma que aquest és bo, però que sempre cal millorar, i aquí es desmarca del políticament correcte, i exposa les dificultats de la integració massiva d'immigrants i els resultats que aquest fet té en les estadístiques de seguretat, "aquesta és una realitat que no es pot amagar i quan aquesta realitat pertorba la pau social aleshores és quan pot suposar un risc d'amenaça per a la seguretat". Cal dir que aquesta realitat que segons Delort no es pot amagar, va ser una altra de les imposicions contra les que va haver de lluitar.

Finalment és preguntat per "Kubotan, pilotes de goma i armilles antibales", tres de les polèmiques viscudes en els darrers quatre anys, i val a dir que és molt clar en la resposta: "Sobre el kubotan, agafar la part pel tot aprofitant el context del tot s'hi val contra els Mossos genera un foc d'encenalls que no porta enlloc. Sobre les pilotes de goma, hi ha diferents estratègies de contenció i dispersió del desordre públic, però avui dia, a l'Estat espanyol, la més utilitzada és la de les pilotes de goma. Hi ha altres elements que es poden utilitzar com a alternativa, però que aquí no s'entendrien, com poden ser les mànegues d'aigua. Miri, quan la violència s'utilitza legítimament per contenir el desordre públic i establir la normalitat democràtica pot acabar provocant danys col•laterals que es poden minimitzar però mai evitar del tot. Per això abans de qualsevol actuació cal advertir la gent de la situació per no agafar ningú desprevingut. I sobre les armilles antibales, li diré que no sóc partidari que les duguin tots els agents per imperatiu legal. Aquest element de protecció té sentit en determinats torns de determinats llocs, però no es pot universalitzar la seva implantació perquè aleshores el primer problema que tindrem serà controlar els Mossos que se les posen i els que no".

La valentia de Delort és clara, tant quan parla de la demagògia respecte a l'aparició del Kubotan, com respecte a l'ús de pilotes de goma i l'explicació que, de vegades, també en ordre públic es produeixen danys col·laterals. A més, afronta la polèmica sobre les armilles personals afirmant que no està d'acord amb el seu ús a tot el Cos de Mossos, una afirmació rotunda.

Finalment, assegura que seguirà treballant en el món de la seguretat pública, però que descarta tornar a fer de policia perquè "la vida professional té cicles i aquest cicle està tancat". Tal com dèiem a l'inici d'aquest escrit, Delort calla encara moltes coses, tant per respecte institucional com per qüestions d'ètica personal, però caldria que algun dia la ciutadania i els policies sabessin què ha hagut de patir per a que la situació al Cos de Mossos d'Esquadra i de la seguretat a Catalunya, no fos encara pitjor. Només per això, algunes de les boques que ja han llençat brossa sobre les declaracions de Delort, seria millor que es tanquessin, de la mateixa forma que tant policies com ciutadans cal que llegeixin bé l'entrevista i, sobretot, allò que no s'hi diu, però s'entén, abans de qualificar la feina, ben criticable per suposat, feta per Delort al llarg de la seva carrera i especialment aquests darrers quatre anys.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat