Barcelona ·
Amb el recull dels noms i mandats de les 12 persones que han ocupat les responsabilitats d'Interior en els governs de la democràcia espanyola des de l'entrada en vigor de la Constitució fins a avui, Joan B. Culla ha començat el seu article a El País d'aquesta setmana.
"Van ser polítics de dretes, d'esquerres o de centre, competents o ineptes, amb els orígens socials més variats i els perfils professionals més diversos" diu Culla, "però tots ells posseïen el suficient sentit d'Estat com per defensar sempre sense complexos les actuacions de les forces policials a les seves ordres". I els partits als quals aquests ministres pertanyien -continua Joan B. Culla- mai van denunciar, mentre estaven en el poder, errors de la policia o la Guàrdia Civil". L'autor de l'article es pregunta: "significa això que, al llarg de les tres últimes dècades no hi ha hagut a Espanya dolentes pràctiques policials, brutalitats i fins a crims comesos per membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat?". I seguidament es respòn: "Ben al contrari".
L'historiador nega, amb això, que vulgui defensar la impunitat policial, i es justifica: "En democràcia, és a l'oposició, a la premsa i, si escau, a la justícia a les quals correspon denunciar, investigar i, eventualment, jutjar i condemnar tals excessos. Resulta inaudit, en canvi, que siguin la cúpula política d'Interior i el partit al que aquesta pertany els quals es posin al capdavant de l'exigència de responsabilitats i de la execració hiperbòlica de la contundència policial del 18 de març a Barcelona, com si allò hagués estat el Diumenge Sagnant de Sant Petersburg". Joan B. Culla ha continuat de manera contundent: "Els Mossos d'Esquadra, com qualsevol altra força policíaca, no poden ser dirigits amb la mentalitat i l'estil amb que es pilota una associació de veïns, una assemblea sindical, ni tan sols a la plantilla de funcionaris d'un ajuntament".
Fent referència a les actuacions de la Conselleria d'Interior en les passades manifestacions contra el pla Bolonya, Culla ha dit que els comandaments "cobreixen a la tropa, i per això aquesta pot executar ordres problemàtiques i plantar cara a situacions imprevistes, sense cap paralel·lisme amb les que afronta un administratiu a la seva taula de treball". Aquesta solidaritat vertical és, segons l'autor, per a un policia, "el més important, molt més que rebre cartes ensucrades dirigides als "benvolguts / benvolgudes mossos i mosses". "El Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil -ha continuat- han tingut amb successius ministres diferències salarials, però mai els ha faltat la cobertura política. Joan Saura fa al revés: defuig defensar els Mossos, però els ofereix millores retributives i subvencions sindicals. Deu ser cosa del materialisme històric...".
De manera conclusiva, Joan B. Culla ha subratllat que un partit que ha assumit lliurement la cartera d'Interior "no poden tremolar-li les cames quan la policia ha de desallotjar un recinte universitari ocupat o dissoldre una manifestació no autoritzada que bloqueja la via pública", i referint -se a l'estat actual de la Conselleria d'Interior de la Generalitat, Culla ha declarat que "la millor notícia seria el cessament o la dimissió del secretari general d'Interior i paradigma de sectarisme ideològic en el lloc menys adequat, el senyor Joan Boada Masoliver".