El periodista Josep Ramoneda en un article al diari Ara reflexiona per una banda sobre com l'estat espanyol està caient en l'infantalisme i en el simplisme a l'hora d'abordar la campanya en contra de les forces independentistes catalanes. Així per Ramoneda és "aclaparadora la simplicitat del discurs,
Barcelona ·
inclosa la insultant derrapada cap a les referències al nazisme i el feixisme que ni tan sols un veterà com Felipe González s'ha volgut estalviar. No hi ha debat polític que justifiqui aquesta banalització del mal. Però deixant a part aquest excés, que es desqualifica tot sol i contamina les paraules, el discurs que ve dels poders espanyols és enormement limitat. Hi ha una sola idea política: no hi haurà independència perquè és il·legal i és impossible. No hi ha ni el més mínim intent d'entendre per què ha crescut l'independentisme a Catalunya. Ni una anàlisi de l'evolució social, del repartiment del poder, de l'esgotament del règim espanyol. L'únic i patètic argument és que una gran part dels catalans ha estat entabanada per Artur Mas.
I per l'altre demana als unionistes "ser una mica més exigents amb tots plegats. Per comptes de quedar-nos en els discursos de les nacions eternes, dels desafectes, de l'opressió i del mal tracte, seria interessant que els partits contraris a la independència ens diguessin què proposen més enllà de la defensa de l'statu quo". I als independentistes que "els que defensen la independència, a més de sacrificar-ho tot al mite virginal d'un estat nou i a judicis inefables de l'estil "no som un país qualsevol" (¿és que hi ha països qualssevol?), ens expliquessin què i com ho farem."