Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 23 de de novembre del 2015 | 13:08
Recull de premsa

Pugès: ". Els partits, que han demostrat ser la baula feble del procés, han d'estar disposats a tot –fins i tot a la seva desaparició– per aconseguir la constitució de la República Catalana"

En un article al Punt Avui Pere Pugès assegura que " els partits –uns més que d'altres, encara que per causes diferents– han aconseguit posar la por al cos de bona part dels membres de l'actual SN i, en la pràctica, han neutralitzat l'ANC".

M'hauria agradat no haver d'escriure aquest article. Quan fa sis anys vam començar aquesta extraordinària aventura que és l'ANC, el panorama polític era desolador. Malauradament, sembla que no ha millorat gaire.

Durant aquests sis anys, el camí recorregut ha estat tranquil i alegre malgrat els esculls que hem hagut de superar. Quan han vingut de fora, han servit més per reforçar el moviment cap a la independència que per fer-lo trontollar. Les dificultats més importants sempre han vingut de dins, han sorgit en el mateix moviment i, en general, han estat fruit de la confrontació partidista, de la lluita per ampliar les quotes de poder, el suport electoral.

Per neutralitzar l'ANC i impedir que prengui decisions incòmodes per als partits, n'hi ha hagut prou fent que el CP actuï cada cop més com un òrgan de decisió i no de coordinació, cosa que ha fet perdre al SN el seu caràcter decisori"



Ara fa un any, després de la conferència del president Mas al Fòrum i abans de la d'en Junqueras, l'ANC va fer pública la Declaració de Cornellà. Durant el debat que hi va haver al secretariat nacional (SN), va ser la primera vegada en què es van mostrar clarament les posicions partidistes d'alguns dels seus membres. Van perdre la votació per gran majoria, però van jugar fort, al descobert, i amb l'espantall de la divisió interna van aconseguir diluir una declaració que es felicitava pel gest del president d'assumir la posició unitària de l'ANC i que animava el país a seguir per aquest camí.

Avui, just un any després, en vigílies d'un altre consell territorial, sectorial i d'exteriors (CTSE), aquest any a Terrassa, em temo que la situació s'ha agreujat. Podem dir, essent mesurats, que els partits –uns més que d'altres, encara que per causes diferents– han aconseguit posar la por al cos de bona part dels membres de l'actual SN i, en la pràctica, han neutralitzat l'ANC. Continuen sent pocs els que tenen carnet de partit, però els seus arguments i la seva major habilitat demagògica s'estan demostrant suficients per impedir, almenys fins ara, que el SN prengui les decisions que cal prendre i amb la celeritat necessària.

El precedent de l'Assemblea de Catalunya dels anys setanta del segle passat ha estat ben present des del mateix moment fundacional de l'ANC. Sabíem que quan l'ANC fes nosa als partits, aleshores aquests la voldrien controlar –i si cal enterrar–, tal com van fer els partits del 1977 i el PSUC especialment, creient que la política és una exclusiva seva.

Ens vam dotar de bons antídots, però potser hem de revisar alguns dels aspectes que han ajudat a fer que això passi i posar-hi remei com més aviat millor. Hem de ser conscients que la distància entre el SN i les assemblees de base –territorials o sectorials– sempre ha estat important. Malgrat que 2/3 dels membres del SN provenen d'elecció territorial, molts d'ells no defensen els neguits de les assemblees que representen, uns perquè tenen fidelitats partidistes i d'altres perquè no s'atreveixen a dir el que pensen tot i que van veient que hi ha qui treballa per posar l'ANC al servei d'un o altre partit.

El fet que el funcionament de l'ANC sigui cada cop més piramidal empitjora les coses, atès que facilita el control de les grans decisions per petits grups de gent organitzada situada al comitè permanent (CP) i en algunes de les comissions de més transcendència política. Per neutralitzar l'ANC i impedir que prengui decisions incòmodes per als partits, n'hi ha hagut prou fent que el CP actuï cada cop més com un òrgan de decisió i no de coordinació, cosa que ha fet perdre al SN el seu caràcter decisori.

És evident que algun dels "nostres" partits ha decidit assegurar-se un major control de l'ANC. Ja no entro en la legitimitat de la seva pretensió. En tot cas, serà la mateixa dels que volem impedir que l'ANC sigui víctima dels interessos partidistes com ho va ser l'Assemblea de Catalunya. El procés no ha acabat i, pel camí que anem, pinta malament. Mentrestant, els partits continuen entestats en una incomprensible guerra de posicions en la qual els és essencial el control de l'ANC, per posar el morrió a la societat civil organitzada, una societat que es vol dotar d'un estat propi, independent, per canviar, també, el caduc sistema partitocràtic dissenyat per la Constitució Espanyola del 1978.

Els partits no són res més que eines de les quals es dota la societat per participar en la decisió i gestió dels afers col·lectius. Si els partits actuals no demostren estar a l'altura de les circumstàncies, tenim un problema greu, molt greu, ja que aquest procés s'ha de fer amb els actors polítics que tenim. Hem de trobar la fórmula per protegir-nos d'aquests partits i, paradoxalment, per protegir-los també a ells.

Per ser útils al país, no n'hi ha prou amb uns partits amb molts anys d'història, ni amb la voluntat de refundació ni amb la frescor i simpatia revolucionària dels més joves. Cal que una bona part de la societat catalana hi continuï implicada i que, entre tots, ampliem el suport popular al procés d'independència. Tampoc n'hi ha prou amb un acord per escollir president i formar govern. Cal anar molt més enllà i arribar a un gran pacte d'estat que ens doti d'un marc polític estable per continuar treballant amb força i, entre altres coses, per protegir-nos dels perills interns. Els partits, que han demostrat ser la baula feble del procés, han d'estar disposats a tot –fins i tot a la seva desaparició– per aconseguir la constitució de la República Catalana. Sempre és millor que mori un partit, o tots, que no pas que ho faci el somni d'un poble.


Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat