"Els principals factors de feblesa del catalanisme [...] són: el suport popular limitat [...], la dependència econòmica de l'Estat [...], la rutinària adscripció de la classe dirigent econòmica catalana a la lògica de l'Estat i el mercat espanyol".
L'exconseller de Cultura i Mitjans Auviodivuals, Joan Manuel Tresserras, ha indicat a un article a l'Ara que l'adopció per part de l'Estat de "l'estratègia de la guerra econòmica al catalanisme i a Catalunya és molt intel·ligent".
"La crisi és la cortina que ajuda a ocultar la guerra mateixa" ha indicat, i ha continuat assegurant que una guerra "té més possibilitats d'èxit si mai no arriba a ser declarada". En aquest sentit, l'autor de l'article Una guerra subtil ha dit que la guerra d'Espanya en contra el catalanisme és econòmica i és emparada "en la pròpia fortalesa i en l'explotació sistemàtica de les febleses del rival, de la colònia".
No es tracta pas de declarar la guerra nosaltres, sinó d'assumir que hi ha algú que ens la fa i no ser captius de la seva estratègia"
"No la pots destruir perquè la necessites; però l'has d'afeblir prou perquè no pugui emancipar-se ─ha sentenciat─. L'estrangulament econòmic sobre Catalunya la fa més dependent de la negociació per pidolar recursos i en debilita la imatge pública, fa menys efectives les polítiques socials i la seva contribució a la cohesió del país, atemoreix sectors empresarials que llegeixen cada avís com una amenaça. És a dir: agreuja tots els flancs de feblesa del catalanisme".
Tresserras ha dit que l'espanyolisme vol combatre, amb aquesta guerra, "la viabilitat econòmica": "La guerra econòmica -que té objectius econòmics (mantenir l'espoli) i polítics (derrotar el catalanisme)- pot ser completament subtil, però també llarga, eficient i devastadora. És una guerra que no es proclama, però es practica. [...] No es tracta pas de declarar la guerra nosaltres, sinó d'assumir que hi ha algú que ens la fa i no ser captius de la seva estratègia".