"El discurs públic del 2011 ha estat el de la retallada [...]. Ha transmès més aviat inseguretat i por. [...] El 2012, pel bé del país, el discurs públic ha de ser nou".
L'exconseller Joan Manuel Tresserras ha denunciat a un article publicat a l'Ara que el discurs públic del 2011 ha estat "el de la retallada" i també el d'una "austeritat expiatòria, sense horitzó" com si el 2008, el 2009 i el 2010 "no haguessin estat ja anys de crisi econòmica, de caiguda dels ingressos públics i d'austeritat pressupostària".
A l'article 2012: la voluntat contra la por Tresserras ha criticat que aquest mateix discurs "ha transmès més aviat inseguretat i por, culpabilització i amonestació indiscriminades, desconfiança, contribució al desànim" i que aicò ha de canviar: "El discurs públic ha de ser nou. Anàlisi rigorosa, sempre. Acompanyada d'una ferma determinació i voluntat mobilitzadora. El país no és el problema, sinó l'única solució".
La crisi no és el resultat de l'excés d'intervenció públic sinó de la timidesa d'aquesta intervenció davant l'onada liberalitzadora"
L'autor de l'article ha argumentat que quan els missatges governamentals "es limiten a enarborar la crisi per justificar les accions" i quan "s'incorpora a l'eix bàsic del discurs que la culpa de la penitència d'avui és en el pecat que uns altres havien comès abans" la majoria de la població "sentim que som davant d'un programa imposat de gestió de la crisi, no pas un programa de construcció nacional".
"La crisi no és el resultat de l'excés d'intervenció pública ─ha dit─ sinó de la timidesa d'aquesta intervenció davant l'onada liberalitzadora. La crisi va sorprendre perquè no va ser anticipada pels analistes i guardians del sistema. Perquè, covada al cor corrupte del nucli financer global, ha resultat més greu del que va semblar en un primer moment. Perquè ha posat al descobert la precarietat de moltes economies d'escassa base productiva".
Joan Manuel Tresserras ha puntualitzat que la majoria de la gent "n'ha estat la víctima" (de la crisi) i que el Govern "ho ha de saber i ho ha de dir". "En condicions especialment difícils, resulta decisiva la capacitat dels governs [...] per suscitar il·lusions col·lectives [...]. Cal esperar que transmetin sensació de confiança i fermesa [...]. Si no s'actua en aquesta direcció, el desànim generalitzat pot paralitzar la gent, tenallar-la, i esdevenir un factor afegit d'agreujament de la crisi" ha conclòs.
