En un article a la Vanguardia Miquel Roca afirma que "L'empat sembla ser una constant en la nostra societat. El pluralisme reflecteix una societat ideològicament parcel·lada, fins i tot amb una certa tendència a una forta segmentació. Però quan es tracta de temes rellevants o de gran transcendència tot sembla concentrar-se en dos grans blocs que
ofereixen una situació d'empat. Se'n podrà dir divisió o com es vulgui, però la societat es manifesta molt sovint empatada".
Afegeix Roca que "Una societat empatada. Sobre problemes grans o més petits. Però superant fronteres ideològiques i socials, els ciutadans tendeixen a agrupar-se sobre diverses qüestions condicionants i trencant-a vegades- la coherència programàtica dels partits que reben el seu vot."
I és que segons aquest "Hi ha un ot per goernar i un altre per decidir sobre determinades qüestions. No és només una societat plural; són individus plurals que reclamen la seva llibertat d'opinió al marge de qualsevol disposició partidista". Tot i així, també afirma Roca que "Els països que avancen tenen un nord comú, compartit per un àmplia majoria dels seus ciutadans."
I conclou que "Una societat, un país, un partit, un moviment establement empatat vacil·la, trontolla, s'examina i no avança. Aleshores cal buscar més transversalitat, més integració o, en una paraula, més unitat."