"La por a dissoldre's en l'heterogeneïtat etnocultural que suposaria un horitzó postnacional impedeix adonar-se que, sense estat propi, la dissolució és segura".
A 'La nació i/o l'estat', publicat al diari Ara, el professor de la Universitat Standford Joan Ramon Resina discuteix la idea "molt generalitzada al catalanisme del segle XX", que "la nació existeix al marge de l'estat". Resina fa un repàs històric d'aquesta idea "promoguda per Prat de la Riba", que "va aplanar el camí del pujolisme, però li injectà una contradicció limitadora": "Catalunya seria una nació perquè abans havia sigut un estat, i haver sigut justificava tornar a ser".
Arribant fins el present, tot i el "trist resultat" que, al parer de Resina va tenir el tripartit, "els republicans sabien que la nació és un efecte de l'estat i que el nacionalisme sense horitzó estatal és estèril". L'autor recorda Ernest Gellner "quan afirmava que els estats segreguen les nacions i no a l'inrevés, si per nació entenem, com s'entén generalment avui, una comunitat política amb uns trets culturals universalment compartits".
En aquest sentit, Resina entén que "els que prefereixen la nació que creuen conèixer a un estat que els costa imaginar no tenen prou en compte que, per convalidar-se, la nació necessita el patró or de l'estat", un patró que "algun dia haurà de treure" de la "caixa de cabals de la història" si "vol completar la nació". L'autor conclou que "la por a dissoldre's en l'heterogeneïtat etnocultural que suposaria un horitzó postnacional impedeix adonar-se que, sense estat propi, la dissolució és segura".