"Allò que el PSC deixa més clar és la seva voluntat de vincle amb el PSOE. És a dir, un lamentable seguidisme de polítiques alienes, molt sovint contràries a Catalunya".
Dura crítica del catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo, al partit dels socialistes de Catalunya, dels quals diu que el problema que pateixen són ells mateixos: "El problema d'aquest PSC és que aquest PSC és el problema. Donar suport a la visió de l'Estat que té el jacobinisme socialista espanyol és anar contra el país. Avui, ja no es tracta només de tenir un "grup propi" al Parlament espanyol (que, a més, no es té), sinó d'oferir idees, projectes i lideratges, és a dir, els nous horitzons que Catalunya necessita".
Requejo ha argumentat a un article publicat al diari La Vanguardia que un cop "evaporats els projectes federalistes" del PSC, els nous horitzons del partit han de passar "per la ruptura amb un Estat constitucionalment hostil a Catalunya, que el espolia econòmicament, i que ho ofega política i culturalment", però ha lamentat que existeixin dirigents del PSC que, "com alguns físics quàntics, creuen que no hi ha cap problema en la percepció que tenen de la realitat".
"La situació és preocupant ─ha continuat─, no només per al partit, sinó per al país,[...]. Resultaria decisiu comptar amb un PSC que pensés, actués i mobilitzés els ciutadans en termes de la llibertat col·lectiva del país. Una llibertat que no cap en la interpretació que les institucions espanyoles fan de la Constitució actual".
Requejo ha sentenciat que l'actual PSC és un partit "sense nord, empobrit en termes de transformació social, i pràcticament reaccionari en termes de la llibertat col·lectiva de Catalunya": "És un partit que actualment provoca zapping a molts ciutadans. [...] Pateix sectarisme institucional, burocratització interna, autisme social, pobresa ideològica, absència de projecte nacional, i una clara manca d'ambició en els objectius i estratègies nacionals".
L'autor de l'article ha conclòs que el PSC, internament, no té debat: "Ni d'idees, ni de projectes, ni d'estratègies. Predomina un mateix monòleg insuls, previsible i de poc vol. Les cares s'han renovat només a mitges. Hi ha un nou primer secretari, però tot apunta que el partit segueix sent el mateix (inclosos els anomenats "homes i dones fortes" de la nova direcció). Seguim amb el vell PSC".
