Per això sosté Rahola que "Si això és així, també és evident que caldrà molta política i molta intel·ligència estratègica per tal de fer bé les coses, i que, tant si ens quedem a Espanya com si ens n'anem, haurem de parlar amb les forces ­polítiques de l'Estat i amb l'Executiu espanyol".

Aquesta ho té clar "Cap opció bona passa per la negació del diàleg i, alhora, totes les opcions bones passen pel diàleg".

Així es pregunta com volen passar els propers mesos els partits catalans "La pregunta és com els volem passar, en l'ostracisme més absolut, aïllats de tots i sota setge, o negociant, parlant i obrint els ponts de diàleg que siguin possibles? Si la resposta és el tant­semenfotisme, aleshores em pregunto per què caram CDC i ERC han anat a Madrid, atès que podrien haver fet com la CUP i quedar-se a casa, heroics, èpics i prescindibles. Però si la resposta és la de la voluntat d'arribar a la sobirania amb els mínims estralls possibles, aleshores cal començar a fer política a Madrid des d'ahir, i cada dia que passa sense que el sobiranisme tingui relat propi, és un error que sumem".

I insisteix Rahola "És evident que Tardà tenia raó quan, a can Cuní, deia que ERC no podria votar a favor d'un president que estigui en contra de l'autodeterminació. I també és lògic que Homs digui el mateix, però a partir d'aquí sembla que facin la migdiada". Però alhora afirma "L'abstenció no és una opció negociable? El sobiranisme no té res a parlar en aquests moments clau? I és bo per al procés que no tinguin cap paper? Ben al contrari, i tal com fan els bascos, crec que hauria de ser un moment de molta política catalana, amb els propis interlocutors en la primera línia de foc. Sobretot perquè el buit que deixen els sobiranistes l'omplen els de Podem, convertits sorprenentment en la veu que negocia el fet català".

I conclou de forma contundent "No sé, però diria que el sobiranisme s'està equivocant molt"