"L'estratègia ha fracassat. ERC ha perdut centenars de milers de vots i no ha ocupat aquell espai de centreesquerra catalanista que se xifrava pels volts del 2003 en més d'un milió de vots".
Elisenda Paluzie, professora de teoria econòmica de la UB, ha nomenat tots aquells errors que ha comès el partit republicà a un article publicat a l'AVUI, on hi esmenta, primerament, l'estratègia "posada en pràctica el 2003 però planificada per Josep-Lluís Carod-Rovira ja des del 1996" que tenia "dos objectius: d'una banda, ocupar l'espai d'esquerra nacional, creixent a costa del PSC, i de l'altra, debilitar CiU en el terreny catalanista, convertint-la en una coalició poc útil per als avenços nacionals un cop desproveïda de poder".
L'autora de l'article ERC: temps de canvis ha sentenciat que, no només ha fracassat aquesta estratègia sinó que ERC "ha gestionat molt malament les opinions internes discrepants amb aquesta aposta". "Des del meu punt de vista -ha continuat Paluzie-, el d'una militant crítica amb aquesta estratègia que ho va viure des de dintre, la responsabilitat és compartida: en primer lloc, de la direcció, que no va fer esforços generosos per integrar la discrepància sinó que va preferir fer pinya amb els seus fidels, però també dels líders més crítics que van abandonar successivament el partit i van engegar altres projectes".
Elisenda Paluzie ha instat el partit a iniciar un període de transició a partir d'unes premisses clares: "ERC té una base sòlida per reconstruir-se: una gran presència territorial, centenars de seccions locals, una militància ferma i una sigla històrica. [...] Per reconstruir-se, sumar i créixer, ERC ha de tornar a les seves arrels. Des de la seva fundació, ha estat un partit d'esquerra no marxista, no dogmàtica, i republicà. L'estat del benestar de la vella Europa, construït per consens entre la socialdemocràcia i la democràcia cristiana, s'ha de reformar si vol sobreviure en un món global [...]. Repensar l'estat del benestar des de les esquerres necessitarà valors republicans,[...] però també la igualtat d'oportunitats i la meritocràcia".
"En un moment en què l'elector critica la manca de llistes obertes -ha conclòs la professora- i de democràcia real, sistemes interns de votació oberts i democràtics com els d'ERC són un avantatge. Cal aprofundir-hi, aprenent a gestionar els perills de divisió [...]. El congrés de la tardor és, doncs, una oportunitat per fer d'Esquerra un partit unit, divers i generós, capaç d'esdevenir el pal de paller de l'independentisme i l'esperó cap al referèndum d'autodeterminació, sense renunciar a la tradició, valors i ideologia propis".
