Carod-Rovira creu que "ara per ara, l'esquerra catalana no hi és i està desapareguda, per més que hi hagi molta gent que l'estem esperant de fa ja temps". En aquest sentit, assegura, en un article a El Punt-Avui, que "fer que hi hagi una esquerra nacional sòlida, amb vocació de majories i cultura de govern, és una exigència col·lectiva que convé a tota la societat catalana, com li convindria igualment si la mancança fos en l'espai menys progressista, però igualment nacional".

Segons Carod, "hem de poder triar qui pot representar millor els nostres interessos als ajuntaments catalans i a la Generalitat, segons la ideologia", però apunta que, tal com van les coses, "em demano si té sentit, avui, que les sigles catalanes vagin per separat a Madrid i presentin així una imatge fragmentada i empetitida del país".

En aquest sentit, es pregunta: "Potser al Congrés de Diputats deu ser més complicat, malgrat que quan arribi l'hora de la veritat també caldrà ser-hi amb una sola veu, però tan difícil fóra que tots els partits catalans de tradició democràtica acordessin una sola llista de Catalunya al Senat?". Carod reclama una "llista potent, pactada entre els partits, amb independents i persones rellevants de la societat catalana en tots els seus àmbits". Assegura que "jo la votaria ben de gust, perquè només som forts si apareixem units i només des de la força de la unitat ens farem respectar".