El sociòleg Salvador Cardús, en un lúcid article a l?Avui, escrit amb dos dies d?antelació a l?aprovació de l?Estatut, exposa les raons que han conduït a l?acord estatutari: ?quan un partit seriós s?apunta a una proposta com la de reformar una llei fonamental, sap que l?acord no és una opció sinó que és una obligació. El sociòleg Salvador Cardús, en un lúcid article a l?Avui, escrit amb dos dies d?antelació a l?aprovació de l?Estatut, exposa les raons que han conduït a l?acord estatutari: ?quan un partit seriós s?apunta a una proposta com la de reformar una llei fonamental, sap que l?acord no és una opció sinó que és una obligació. L?alternativa a l?acord, en tot cas, era la que s?havia seguit fins fa tres anys: no proposar la reforma de l?Estatut?. Cardús desmunta així la fal?làcia d?un possible desacord amb què amenaçaven diversos partits: ?quan uns mesos abans de les eleccions de 2003, tots els partits menys el PP ja s?havien pronunciat per la reforma de l?Estatut, més enllà de les raons tàctiques, havien d?haver entès que junt amb la promesa de reforma, hi havia implícita la promesa d?acord?. Ara, amb el text aprovat, ?no és difícil de pronosticar què pot passar amb l?Estatut quan torni definitivament de Madrid: el ressentiment entre els nostres dirigents s?haurà convertit en desconfiança i, si les coses no canvien molt, ens podem trobar davant d?un referèndum sense gaire participació i amb una activa i eficaç campanya en contra?. Amb retallades o sense, amb participació o sense, Cardús veu clara quina serà la reacció de Catalunya: ?si alguna mentida ha estat dita durant tot aquest procés, en una demostració de ridícula arrogància, és que s?estava redactant un Estatut per als propers vint-i-cinc o trenta anys. Res d?això. Tant si avui hi ha acord com si no, tant si s?aprova a Madrid com si no, la dignitat nacional dels catalans té un altre horitzó i l?apuntarem l?endemà mateix de qualsevol nou Estatut. Amb la perspectiva que dóna la defensa de les pròpies conviccions?.