El periodista Enric Marín en un article al diari el Punt ens fa notar que aquests dies s’està parlant àmpliament del tema del finançament mentre que un altre tema cabdal com és el de la nova llei d’Educació no està rebent tanta atenció per part dels mitjans: “ Però, mentrestant, de manera més sorda, avança el debat sobre la llei d'educació i ja tenim projecte de llei aprovat per l'executiu sense unanimitat. És un fet sabut que no sempre hi ha proporcionalitat entre l'atenció mediàtica i la transcendència real dels fets que són transformats en notícies. L'espectacularitat del relat és un dels ingredients bàsics de les prioritats informatives.” Per Marin “Catalunya és un país pobre en recursos naturals, que ha basat la seva prosperitat relativa en la cultura del treball i la creativitat” i per tant afirma “depenem, bàsicament, de la potència i la qualitat del nostre sistema formatiu. La nostra aposta estratègica com a país és per la formació, la cultura i el coneixement.” Segons el periodista no és casualitat que últimament l’objectiu preferent del nacionalisme espanyol uniformista sigui “ la política d'immersió lingüística. Trencar la política d'immersió lingüística apel•lant a estrafolàries teories suposadament liberals és trencar l'espina dorsal de la unitat cívica construïda entre tots els darrers 30 anys.”

Així conclou Marín “el futur de Catalunya es basa en l'escola. Ens cal una llei d'educació que tingui com a referent la Catalunya del 2020. Amb ambició social i nacional i sense sectarismes ideològics.”