Qui és Maragall? Aquesta és la pregunta que respon Francesc-Marc Álvaro en un article publicat a La Vanguardia en què compara l'actual president de la Generalitat amb els anteriors: "Pasqual Maragall va arribar a la presidència de la Generalit Qui és Maragall? Aquesta és la pregunta que respon Francesc-Marc Álvaro en un article publicat a La Vanguardia en què compara l'actual president de la Generalitat amb els anteriors: "Pasqual Maragall va arribar a la presidència de la Generalitat pensant que podria ser el president d'un temps nou i ara ja sap que només podrà gestionar la demolició d'un temps antic. Maragall és ara un imitador que busca model". Partint d'aquesta afirmació tan poc encoratjadora, primer de tot el compara amb el seu antecessor, Jordi Pujol: "Intenta imitar Pujol quan remarca les seves posicions davant Madrid i procura ser fidel a l'esperit del càrrec institucional per damunt de les obligacions del partit, però li falta aquell sentit d'Estat, que no és altra cosa que el vessant pràctic del sentit de la història, que sempre, en canvi, ha tingut el líder nacionalista (Pujol)". També acusa Maragall de tenir mentalitat d'alcalde, i no de president, la qual cosa explica que "es despengi amb idees com la d'ingressar a la Francofonia o llençant marques genials, com la seva nova Corona d'Aragó". Es pot disfressar, segons com, de Tarradellas "al qual tant van odiar els socialistes fins que els va servir d'espantall enfront de Pujol, i dir que tot va bé perquè, a Madrid, algú pugui sentenciar 'Aquí tenim un aliat de talla amb el que es pot pactar'. Llàstima que li falli un detall per a la imitació. El president que va arribar de l'exili jugava solet i Maragall va enganxat al PSC i, de propina, a un PSOE la prioritat del qual és (no us confongueu) durar en el Govern d'Espanya". Ja només li queden el model de Companys que "amb Rajoy a la Moncloa, podria haver assajat amb certa naturalitat. Però amb Zapatero, ni Montilla ni Zaragoza li permetrien assolir fantasies de tant risc"; el model de Macià "quan renuncia a un Estat català i assumeix la Generalitat republicana. L'autoritat i el carisma popular que tenia l'Avi li van permetre la màgia, però no és el cas de l'exalcalde de Barcelona"; i, finalment, l'exemple de Prat de la Riba, "però aquesta imitació la té en exclusiva Pujol i, a més, ja hem dit que Maragall només servirà per derruir, no per construir".