L'escriptor Jordi Coca no hi veu marge de dubte, davant les negociacions entre Joan Saura i el PSOE ens parla de "suïcidi". Al seu article a l'Avui ens diu: "Les raons dels suïcides no sempre són clares" (...) "però si condueix un tren, si lidera un comboi de vagons carregats de persones, en cap cas no es pot estavellar emportant-se amb ell la vida dels seus companys. Això és inadmissible" i afageix: "és el que ha fet Joan Saura, per qui sento un sincer afecte personal. Però ara mateix no entenc les seves raons" ni que "hagi fugit d'estudi tants dies sense donar explicacions, deixant el problema a Jordi Guillot".
Completament estorat l'escriptor destaca que "Fins avui, Joan Saura tenia una carrera política molt més que correcta", mentre que amb "el pacte absurd, ara desautoritzat pel govern, Saura pot arrossegar Jaume Bosch i les noves generacions de polítics d'IC, que són els que ens garantien un futur a l'esquerra del PSC clarament orientat cap a una Catalunya sobirana".
Davant d'això, l'articulista es pregunta "per què Saura ha fet el que ha fet. I a qui ha beneficiat. I per què ho ha fet com ho ha fet", i continua: "les coses semblen clares: només guanya Zapatero i se suavitza el retorn de vacances al president Montilla. I perd Saura, que intentant punxar el globus unitari del front català ha fet un paper d'estrassa, fins ara reservat al líder de CiU".
Però, afegeix i subratlla Coca, "hi ha una altra dimensió del que ha fet Saura. La propera tardor IC ha de celebrar una assemblea. Presentarà Saura la seva candidatura per a un nou període com a president del partit? Si es presenta, pot consensuar al seu entorn una nova etapa?", a més, "Les diverses sensibilitats que conviuen a l'organització acceptaran que Joan Saura hagi tractat amb el PSOE -d'altra banda sense deixar clar si ho feia com a president d'IC o com a conseller del govern d'entesa- qüestions que anaven més enllà i tot de l'àmbit parlamentari en la mesura que implicava el conjunt de la societat catalana?" i encara reitera l'escriptor: "Dit d'una altra manera: quin dret tenia Joan Saura a parlar en nom de tothom? Doncs cap, no tenia ni té cap dret a fer-ho. S'ha equivocat".
Jordi Coca, no hi veu cap sortida: "si les coses no canvien radicalment, si Saura no ens ofereix una explicació que ens illumini i ens deixi bocabadats per la seva perspicàcia política, em sembla que ho té malament. IC no el pot votar i si IC el vota, qui votarà IC?" i sentencia: "Haurà estat l'estiu de la catàstrofe a l'esquerra del PSC, i tot per estirar més el braç que la màniga".
Finalment, Coca subratlla que "de cara a l'assemblea hi ha moltes preguntes pendents. Què cal fer amb un projecte com el d'IC després que el seu president ha decidit estavellar el tren sencer contra les roques? Hi haurà sobrevivents? S'esvairà tot en poques setmanes i de cara a la tardor aquest episodi estival serà una anècdota més? Valia la pena fer el ridícul per una mica de protagonisme?" i acaba: "en qualsevol cas està clar que és millor suïcidar-se a soles i no involucrar els altres en aquestes decisions tan delicades".
