Vicenç Villatoro analitzava el diumenge des de les pàgines de l'Avui el recent enfrontament de Montilla amb Zapatero. Segons explica, Montilla "no pot contemporitzar amb una forma de finançament que quedi per sota de les previsions de l'Estatut" -"no un finançament millor que l'actual, sinó el finançament que marca l'Estatut", precisa Villatoro- i si no només li queden més que dues opcions -dolentes les dues: "o s'haurà d'enfrontar amb el PSOE o quedarà desacreditat davant dels seus socis de govern, de l'oposició i del país". Així doncs, l'escriptor assegura que "Montilla s'ho juga tot a la carta d'obtenir un bon finançament". Villatoro explica que "si per defensar el govern de Zapatero intentés donar per bo i beneir un finançament per sota d'aquest llistó, comprometria el seu futur i el del PSC", però per altra banda tampoc pot "enfrontar-se obertament amb el PSOE i fer que els socialistes catalans trenquin a Madrid la disciplina de vot" doncs "bona part dels seus vots li arriben precisament per ser la marca del PSOE a Catalunya". I perquè Montilla decideix jugar-se "el poder, el futur, el propi paper en la història- a una sola carta?" es pregunta el columnista . No per una "sobtada conversió al catalanisme polític" sinó per "interessos propis, que poden coincidir o no amb els del PSOE en l'àmbit espanyol". Així, de la mateixa manera que Montilla va reeditar el tripartit "sense l'entusiasme de Zapatero" perquè "o hi havia tripartit o ell no era president de la Generalitat" amb el finançament pot passar el mateix: "El president Montilla i el món que representa dintre del socialisme català poden assumir una certa confrontació amb el PSOE -no sabem encara fins a quin punt- sense necessitat d'atribuir-ho a un catalanisme ideològic. Simplement en defensa dels propis interessos com a grup." Tal i com fan Chaves o Ibarra, recorda Villatoro. I és que Montilla "no pot vendre intangibles il·lusionants, perquè el PSC en produeix ben pocs. Ha de vendre obra de govern. I això val diners. Plantar-se pel finançament no és un gest ideològic. És una necessitat pràctica."
