En un article a la Vanguardia l’expresident  de la Generalitat,Jordi Pujol, es queixa dels comentaris que li arriben de “com el trobem a faltar” o “vostè si que era un home d’estat” d’aquells que es manifesten de com ha empitjorat la relació existent entre Espanya i Catalunya. Pujol afirma que aquests comentaris l’arriben a irritar ja que aquells que ara afirmen trobar-lo a faltar eren els que quan ell era president deien coses com “Pujol ho vol tot” o "els catalans són insaciables i insolidaris”.
Per l’expresident les últimes declaracions titllant al conseller Castells de deslleial i d’estar conxorxat amb la dreta han estat “la gota que ha fet vessar el got”. Pujol es mostra contundent “Castells no està amb la dreta , està amb Catalunya i la equitat, i esperem que sigui capaç de resistir la pressió i ho continuï estant”

Pujol fa memòria dels últims vint-i-cinc anys en els que els diversos governs espanyols es van reiteradament negar a publicar les balances fiscals i es van dedicar a dibuixar una imatge de Catalunya negativa i insolidària. Així Pujol es mostra perplex que ara que s’han aconseguit publicar les balances fiscals es digui que “que només es tracta d’un exercici acadèmic que no s’ha de tenir en compte a l’hora de discutir el finançament autonòmic”. Afirma Pujol que una aportació de tal magnitud (9% del PIB) és “totalment excepcional” i que “cap estat porta les coses a l’extrem que les zones contribueixen al fins solidari corrin el risc de perdre competitivitat, dins i sobretot fora de l’estat”.

Estant així les coses es pregunta Pujol “Es pot drenar sistemàticament quasi el 10% del PIB d’un país i esperar que aquest sigui competitiu- i tant o més necessari que aquest pugui mantenir el nivell necessari del s seus serveis socials i de l’atenció a la seva gent?” L’expresident vista la situació actual es pregunta : “Es continuarà parlant de la insolidaritat de Catalunya?” i reflexiona del perill d’involució social de la societat catalana que veu com li són espoliats els seus recursos i com tot plegat pot fer que el “problema no sigui ja només el finançament “ sinó que la manera amb la que l’estat ha tractat a Catalunya hagi aconseguit que la gent  “ tingui una arrelada sensació de falta de respecte i consideració , d’engany sistemàtic” allò que Montilla va anomenar “desafecció vers Espanya”