El procés de reforma de l’Estatut ha revifat el debat sobre la inamobilitat i sacralització de la Constitució de 1978. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la universitat Pompeu Fabra, dóna el seu punt de vista sobre el caràcter de la Constitució en una entrevista al setmanari El Temps: La Constitució és un text bastant ambigu: de El procés de reforma de l’Estatut ha revifat el debat sobre la inamobilitat i sacralització de la Constitució de 1978. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la universitat Pompeu Fabra, dóna el seu punt de vista sobre el caràcter de la Constitució en una entrevista al setmanari El Temps: La Constitució és un text bastant ambigu: depèn de la interpretació que es vulgui fer. Existeix un problema en la definició de pluralisme nacional de l’estat i, segons Requejo, s’haurien d’introduir reformes constitucionals profundes en el Títol preliminar, en el Títol VIII, en la composició del Tribunal Constitucional, en l’estructura del poder judicial i en el sistema de finançament , per tal de solucionar aquest tema pendent. La Constitució reconeix els drets històrics dels bascos i navarresos, però Catalunya ni tan sols va reclamar aquests drets el 1978, en el moment d’aprovar l’actual Estatut. Requejo explica que la Constitució espanyola va complicar el tema perquè va incloure uns drets històrics en el seu text, sense aclarir del tot qui eren els subjectes d’aquests drets. Ho resumeix en un tema de llibertats col•lectives no solucionat, ja que és perfectament legítim que les nacions minoritàries ho puguin plantejar. Quan se li pregunta per la solució definitiva a aquest problema, l’entrevistat és directe: al final, les coses en política si es volen fer, es fan. I si un text legal és un obstacle, cal canviar-lo. D’aquí uns quants anys veurem la reforma actual de l’Estatut des de la distància, com ara veiem els estatuts de 1932 i 1979.
