Des de la perspectiva d?una persona que no ha votat la Constitució de 1978 ni l?Estatut de 1979, pel fer de ser menor d?edat en aquells anys, Francesc-Marc Álvaro es pregunta en una columna a La Vanguardia, com s?ho faran els senyors que han de tirar endavant l?Estatut, per desfer-se de la por que, en altres temps, va provocar no assolir objec Des de la perspectiva d?una persona que no ha votat la Constitució de 1978 ni l?Estatut de 1979, pel fer de ser menor d?edat en aquells anys, Francesc-Marc Álvaro es pregunta en una columna a La Vanguardia, com s?ho faran els senyors que han de tirar endavant l?Estatut, per desfer-se de la por que, en altres temps, va provocar no assolir objectius més ambiciosos. ?No voldria jo haver d?explicar al meu fill, d?aquí alguns anys, que Pasqual Maragall, Artur Mas i Josep Lluís Carod-Rovira van ser clònics, a l?any 2005, dels prudents pares de la democràcia espanyola i l?autonomia catalana. Què li diré al meu fill si no entén com és que ser català li surt tan car i, a sobre, et diuen lladre?? . Cita llavors una frase de Miquel Roca, molt contundent i que fa referència al desitjat concert econòmic per a Catalunya: ?Una solidaritat imposada no és solidaritat, sinó una imposició?. No li sembla pas a l?articulista que la Constitució de 1978 sigui un text sagrat. Jo faré tot el que sigui democràticament possible per tal que no s?hagi d?empassar vint-i-cinc anys més de fals consens, en referència al fill. M?anima pensar que el meu fill, quan sigui adult, ja no haurà de suportar segons quins sermons ni segons quins elencs. Proposa començar una sèrie d?homenatges ràpids per tal de cremar totalment les pors que van afectar els pares i no van permetre avançar prou. Aviat es compliran 30 anys de la mort de Franco (al llit, per cert), així que ja n?hi ha prou. Espero, doncs, que el nou Estatut estigui a l?alçada del meu fill.