El professor de Ciències Polítiques de la UB, Jordi Sànchez, agraeix que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació del Govern català, Joan Manuel Tresserras, s’hagi fixat com a objectiu principal de la seva actuació “democratitzar el gust per l’excel·lència i allò sublim”. Aquesta afirmació, que el conseller va fer en una entrevista publicada el passat 18 de febrer a El País, és, segons Sànchez, “tota una declaració de principis”.
Probablement “és la intersecció única possible que es pot realitzar avui a Catalunya entre una visió socialment d’esquerres i nacionalment compromesa amb la cultura del país”. Sànchez creu que el repte que assumeix el conseller amb aquestes intencions “és molt gran, i el mèrit no és únicament plantejar l’objectiu de socialitzar el gust per l’excel·lència, sinó haver-lo manifestat sabent les enormes dificultats que això planteja”.
Sànchez afirma, en un article a El País, que “probablement, sense el passat de professor universitari, avui el conseller de Cultura de la Generalitat no hagués plantejat aquest objectiu tal com ho ha fet”, però això, “lluny de ser una crítica, és un elogi per a ell, i també per la política catalana que permet que un perfil com el de Tresserras estigui al capdavant del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació”. Però adverteix que la tasca no serà fàcil: “L’elitisme cultural és un escenari còmode per a la majoria de creadors de polítics i de públics més enllà de les disputes que poden existir entre ells. Modificar les condicions d’aquest escenari serà sense dubte el primer repte de Tresserras”.
Sànchez assegura que si socialitzar les expressions culturals d’excel·lència, massificar-les, és el repte que el conseller assumeix, “convertir en excel·lència algunes produccions culturals de masses seria l’altre objectiu”. I en aquesta tasca, creu que Tresserras té una situació de privilegi, ja “la seva cartera incorpora també els mitjans de comunicació” i avui “no és possible cap política cultural per a tota la població que no tingui en compte els mitjans de comunicació de masses”. És a dir, que “sense els mitjans de comunicació no és pensable democratitzar l’excel·lència”. En aquest sentit, afirma que “es requereix una transformació d’alguns mitjans de comunicació, i que aquesta ha de començar pels mitjans públics”.
Però recorda que l’argumentació principal per evitar convertir la programació de TV3 en una programació de qualitat i excel·lència cultura ha estat “que perdríem audiència i que sense audiència massiva la televisió perdia sentit”. La democratització del gust de l’excel·lència i allò sublim requerirà “assumir riscos importants també en la programació i gestió de la nostra televisió pública”. La bona notícia és que “entre els professionals i directius de Televisió de Catalunya hi ha marge per recórrer aquest camí”.
