“Si el Congrés modifica l’Estatut de manera que deixa de ser un instrument útil pel desenvolupament de Catalunya, Esquerra no serà còmplice d’aquesta situació, i crec que els altres partits catalans tampoc. En aquest cas rebutjarem l’Estatut”. Així de clar es mostra Josep Lluís Carod-Rovira en una llarg “Si el Congrés modifica l’Estatut de manera que deixa de ser un instrument útil pel desenvolupament de Catalunya, Esquerra no serà còmplice d’aquesta situació, i crec que els altres partits catalans tampoc. En aquest cas rebutjarem l’Estatut”. Així de clar es mostra Josep Lluís Carod-Rovira en una llarga entrevista publicada ahir al diari CATALONIA TODAY. El líder republicà encara va més enllà i afirma que si l’Estatut no és aprovat a Madrid això tindrà conseqüències pel govern tripartit: “hi haurà eleccions anticipades, que és el que dicta el sentit comú”. En aquest cas creu que el nou Govern hauria de ratificar el projecte d’Estatut actual ja que “és un gran Estatut, respon a les necessitats estructurals del país. I aquestes necessitats no canvien només perquè el Congrés vol modificar el text”. Carod creu que actualment a Madrid la conjuntura no és propícia però tot i així es mostra confiat: “tant Zapatero com els quatre partits catalans que defensen l’Estatut volen entendre’s”. En aquest sentit lloa el fet que el president del govern espanyol entengui que “Catalunya és una nació”. Per contra, el president d’ERC critica l’estratègia que està seguint el PP en contra de l’Estatut ja que "és destructiva i irresponsable” i es mostra preocupat per l’anti-catalanisme creixent a l’Estat. Malgrat que Carod cita entre els èxits del Govern tripartit l’aprovació de l’Estatut –tot recordant que CiU no va dur a terme el projecte en 23 anys de govern- també creu que té alguns dèficits, com el fet que “el PSC tendeix a confondre ser el primer partit de la coalició amb ser l’únic”. “No som un govern socialista sinó un govern catalanista d’esquerres”, afegeix en aquest sentit. De la mateixa manera, Carod lamenta de “la manca de comunicació” entre Maragall i els partits signants del Pacte del Tinell.