?Quan era president i viatjava pel món, Jordi Pujol disposava d?un escamot de sapadors que passaven per davant d?ell i inspeccionaven si en aquell acte o en aquella trobada hi hauria la bandera catalana. Si no hi era, en treien una de plegable que havien portat de casa i la feien onejar on convenia (...). Totes aquestes maniobres eren contemplades llavors amb una mitja rialla de menyspreu per p ?Quan era president i viatjava pel món, Jordi Pujol disposava d?un escamot de sapadors que passaven per davant d?ell i inspeccionaven si en aquell acte o en aquella trobada hi hauria la bandera catalana. Si no hi era, en treien una de plegable que havien portat de casa i la feien onejar on convenia (...). Totes aquestes maniobres eren contemplades llavors amb una mitja rialla de menyspreu per part de l?oposició, i sobretot per la facció més exquisida, més guapa i més viatjada del PSC?. El periodista Manuel Cuyàs reflexiona a El Punt sobre la suficiència amb què l?aparell socialista contemplava el zel protocolari de Jordi Pujol quan viatjava a l?estranger. ?Ara, eximis representants dels viatjats socialistes catalans s?han convertit en caps i membres del servei de protocol i d?afers estrangers de Pasqual Maragall, i els que es pensaven que quan governarien no protagonitzarien guerres de banderes s?han trobat fent el mateix paper dels governs inicials de Pujol, només que a l?inrevés: ara han pecat d?excés de banderes espanyoles?. Cuyàs, tot i reconèixer la responsabilitat de Maragall i Carod en l?afer, dóna un toc d?alerta al servei de protocol del PSC, que, tot i això, ja ha passat també el seu propi calvari: ?els membres del servei de protocol de Maragall han viscut en el viatge a Israel i Palestina una autèntica tragèdia personal que no havien calculat mai quan presumien de cosmopolites i somiaven governar: haver de posar banderes catalanes als pals i a les corones de flors i haver-ne de retirar d?espanyoles?.