En un article publicat a l’edició europea del diari The Wall Street Journal, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, explica per què Catalunya es defineix com una nació en l’article primer de la proposta d’Estatut que ara es debatrà al Congrés espanyol. L’article comença contextualitzant el moment polític en qu&egra En un article publicat a l’edició europea del diari The Wall Street Journal, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, explica per què Catalunya es defineix com una nació en l’article primer de la proposta d’Estatut que ara es debatrà al Congrés espanyol. L’article comença contextualitzant el moment polític en què es troba l’Estat espanyol avui, trenta anys després de la mort del dictador, i “amb un estat notablement descentralitzat”. Segons explica Maragall, cal reconèixer “les diferents identitats que existeixen a Espanya, la catalana, la basca i la gallega”. En aquest sentit, el president explica als lectors que “Catalunya és una comunitat amb un fort component d’identitat nacional. Aquesta regió encara és part d’Espanya des de fa segles, i històricament ha mantingut una diferenciació cultural i una personalitat política pròpia, basada en la seva història, llengua i cultura, i amb un constant compromís pel seu autogovern”. Amb aquests arguments, Pasqual Maragall justifica la voluntat del Govern català d’incrementar el nivell d’autogovern de Catalunya, que contribueix “al desenvolupament de les comunitats autònomes i d’una major descentralització de l’Espanya contemporània”, i exemplifica que algunes regions i nacionalitats en altres països senten la necessitat d’assolir més poders i recursos per fer front de manera més efectiva a un món globalitzat. Al llarg de l’article, Pasqual Maragall desglossa els cinc ítems principals que defineixen la proposta del Parlament de Catalunya com a reforma de l’Estatut, el primer dels quals és “clarificar i definir el reconeixement de la identitat de Catalunya”. També fa referència a la definició de drets i deures dels ciutadans, la defensa de competències exclusives del Govern de Catalunya envers l’Estat espanyol –fa referència a un model federal-, la cooperació entre l’estat i les comunitats autònomes, i finalment, la “reforma parcial” del model de finançament. Maragall explica que, degut al fet que Catalunya contribueix més amb la solidaritat amb altres territoris, “Catalunya ha perdut competitivitat, i necessitem revisar les transferències fiscals per aconseguir el millor balanç possible entre el creixement econòmic i la protecció social”. Maragall recorda però, que aquesta revisió no implica la desaparició del gruix de les aportacions econòmiques al a solidaritat amb altres territoris de l’Estat.
