La sessió de control del Parlament de Catalunya es va convertir dijous passat en una discussió dialèctica entre el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el presidenciable, Artur Mas, atiada per Joan Ridao (ERC), basada en el finançament dels respectius partits, el PSC i CiU. Albert Sáez ho denuncia en un article, Quina vergonya!, publicat a l& La sessió de control del Parlament de Catalunya es va convertir dijous passat en una discussió dialèctica entre el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el presidenciable, Artur Mas, atiada per Joan Ridao (ERC), basada en el finançament dels respectius partits, el PSC i CiU. Albert Sáez ho denuncia en un article, Quina vergonya!, publicat a l’Avui. Però, a més, la discussió no tenia a veure amb cap acció del govern ni amb cap pregunta de l’oposició, sinó que “feien de titelles de Pedro J. Ramírez, el director d’El Mundo, que porta una setmana publicant notícies guardades en naftalina d’hemeroteca per intentar salvar Endesa de l’opa de Gas Natural”. I tot plegat, “en un exercici descarat de xenofòbia”, perquè prefereixen que sigui Pedro Solbes, en comptes de José Montilla, qui dirigeixi l’operació. Tot plegat, un espectacle molt trist que posa de manifest “el pobre esperit dels nostres polítics incapaços, des de fa anys, d’afrontar amb adultesa el tema del finançament dels seus partits. Com també és trist que ningú denunciï el puritanisme selectiu que practica El Mundo amb la corrupció des de fa una dècada. I encara més trist que el Parlament converteixi una solemne sessió en una tertúlia pròpia de Jiménez Losantos. No ens ho mereixem i ells ho saben”.
